26 046
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − opa, el nort d'Àfrica, Estats Units, Japó i Iberoamèrica, ademés de participar en el camp d'investigació de noves formes artístiques.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet (1917-1991) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de Barcelona en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.
Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet (1917-1991) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de Barcelona en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó.
Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Eur
Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]].
Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover.
Des de [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), recollides en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català.
En [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda.
En [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat.
Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres.
== Discografia ==
La seua discografia és molt extensa, destaquem:
* ''Cançons de festa'' [[1976]]
* ''Alenar'' [[1977]]
* ''Saba de terrer'' [[1979]]
* ''Sempre'' [[1981]]
* ''L'àguila negra'' [[1981]]
* ''Jardí tancat'' [[1981]]
* ''Breviari d'amor'' [[1982]]
* ''Cançons de la nostra mediterrània'' (con [[Al Tall]]) [[1982]]
* ''Anells d'aigua'' [[1985]]
* ''Gavines i dragons'' [[1987]]
* ''Ben a prop'' (junt a Manel Camp) [[1989]]
* ''Bon viatge faci la cadernera'' [[1990]]
* ''Coreografies'' [[1990]]
* ''El·las'' [[1993]]
* ''Salmaia'' [[1995]]
* ''El cor del temps'' [[1997]]
* ''Cavall de foc'' [[1999]]
* ''Raixa'' [[2001]]
* ''Collita pròpia'' [[2003]]
* ''Amic, amat'' [[2004]]
* ''Terra Secreta'' [[2007]]
* ''Bellver'' [[2010]]
* ''Blaus de l'ànima. Més de 20 anys ben a prop'' (junt a Manel Camp) [[2011]]
* ''Fira encesa. Canta [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]]'' [[2013]]
* ''Esencial'' (recopilatorio 2 CD's) [[2014]]
* ''Ultramar'' [[2017]]
== Premis ==