Canvis

'''L’Iglésia Archiprestal de Sant Jaume''' de [[Vilarreal]] és la segona seu dins de l’itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura és del [[sigle XVIII]] ([[1752]]-[[1779]]), en proyecte original i direcció de la primera fase de [[Joan Josep Nadal]]. La construcció, que fon finalisada en 1779, presenta una conjunció de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de saló.

'''L'Iglésia Archiprestal de Sant Jaume''' de [[Vilarreal]] és la segona sèu dins de l'itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura és del [[sigle XVIII]] ([[1752]]-[[1779]]), en proyecte original i direcció de la primera fase de [[Joan Josep Nadal]] (rebesyayo de l'arquitecte de finals del XIX i començos del XX [[Rafael Guastavino]]). La construcció, que fon finalisada en 1779, presenta una conjunció de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de saló.

== Temple actual ==

== Temple actual ==

La torre campanar de la frontera principal és obra de Agusti Maiquez. Segons Viciana esta iglésia venia a substituir a l’antiga iglésia parroquial gòtica que en [[1363]] ya debia existir.

L'actual temple és d'una magnitut poc comú puix destaca per la seua grandaria (3.375 m2 i 22 m d'alçària). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composició, conjuntament en l'elegància dels pilars que separen les naus i l'allumenació dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglésies saló’, temples en els quals la nau central no té llum directa sino que li entra de les naus laterals.

Elements a destacar d’esta construcció són: el

*L'Altar Major ([[1829]]-[[1832]]), obra atribuida a Joan Març, d’estil neoclàssic.  

 

*Medalló –damunt de l’absit- en l’inscripció “Haec Domus Dei” sostengut per dos angels entre els quals hi ha un baixrelleu que representa el Sant Sopar.  

Els elements a destacar d'esta construcció són:  

*La Capella de la Comunió, d’estil academiciste, centralisada i de forma quadrada, decorada en els seus murs en pintures realisades per Josep Vergara en el [[sigle XVIII]].  

* '''L'Altar Major''' ([[1829]]-[[1832]]), obra atribuida a Joan Març, d'estil neoclàssic.  

* '''Medalló''' –damunt de l'àbsit- en l'inscripció “Haec Domus Dei” sostengut per dos àngels entre els quals hi ha un baixrelleu que representa el Sant Sopar.  

* '''La Capella de la Comunió''', d'estil academiciste, centralisada i de forma quadrada, decorada en els seus murs en pintures realisades per [[Josep Vergara]] en el [[sigle XVIII]].  

== Orgue major ==

== Orgue major ==

El orgue major, una de les peces més notables d’esta seu, fon realisat per la familia Salanova i es sense dubte el millor exponent que es conserva de l’organeria barroca del [[Regne de Valéncia]]. Era tan gran el mal estat de conservacio, que s’ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer.

 

L'orgue major, és una de les peces més notables d'esta sèu, fon realisat per la família Salanova i és sense dubte el millor exponent que es conserva de l'organeria barroca del [[Regne de Valéncia]]. Era tan gran el mal estat de conservació, que s'ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer.

== Intervencions recents ==

== Intervencions recents ==

Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imàgens” han supost la neteja i restauració integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparació general de les cobertes.  

Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imàgens” han supost la neteja i restauració integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparació general de les cobertes.  

De les vora 200 manifestacions artistiques sobreix el montage de l’antic Retaule de [[Sant Jaume]], obra de l’italia [[Paolo de San Leocadio]] ([[1512]]-[[1519]]) que s’ha colocat front a l’altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimononics i l’altar major, tots ells en escultures d’artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amoros, etc), el notable Via Crucis” de Bernardo Mundana ([[Onda]]) i els quatre grans llenços de Vicent Castell.  

De les vora 200 manifestacions artístiques sobreix el montage de l'antic Retaule de [[Sant Jaume]], obra de l'italià [[Paolo de San Leocadio]] ([[1512]]-[[1519]]) que s'ha colocat front a l'altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimonònics i l'altar major, tots ells en escultures d'artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amorós, etc), el notable “Via Crucis” de Bernardo Mundana ([[Onda]]) i els quatre grans llenços de [[Vicent Castell Doménech|Vicent Castell]].  

L’Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d’Interes Cultural (BIC) en l'any [[2004]]. L’escenari de l’itinerari expositiu que es desenrolla en Vilareal comprén la cronologia que abarca del [[sigle XVI]] al sigle XVIII, açò és des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.

L'Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[2004]]. L'escenari de l'itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal comprén la cronologia que abarca del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII]], açò és des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]