124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 16:
Llínea 16: − +
→Situació
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.
Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.
Segons les senyes que aporta el pla del [[Pare Tosca]], el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.
A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri.
A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri.