Canvis

[[Image:Jonathan Swift by Charles Jervas detail.jpg|thumb|250px|Jonathan Swift]]

[[Image:Jonathan Swift by Charles Jervas detail.jpg|thumb|250px|Jonathan Swift]]

'''Jonathan Swift''' ([[Dublín]], [[30 de novembre]] de [[1667]]-ibíd., [[19 d'octubre]] de [[1745]]) va ser un escritor satíric [[Irlanda|irlandés]]. La seua obra principal és [[Els viages de Gulliver]], que constituïx una de les crítiques més amargues, i al mateix temps satíriques, que s'han escrit contra la societat i la condició humana.

'''Jonathan Swift''' ([[Dublín]], [[30 de novembre]] de [[1667]] - † ibíd., [[19 d'octubre]] de [[1745]]) va ser un escritor satíric [[Irlanda|irlandés]]. La seua obra principal és ''[[Els viages de Gulliver]]'', que constituïx una de les crítiques més amargues, i al mateix temps satíriques, que s'han escrit contra la societat i la condició humana.

== Biografia ==

== Biografia ==

Jonathan Swift va ser educat pel seu tio Godwin, ya que el seu pare va fallir ans que ell naixquera. Durant la seua chiquea, va viure en mig d'una gran pobrea. Va estudiar en el [[Trinity College]] de la seua ciutat natal. Conclosos els seus estudis, es va traslladar a Leicester per a estar junt a la seua mare, Abigail Erick. Pronte se li va presentar l'oportunitat de treballar com a secretari del polític anglés sir William Temple, escrivint per a ell i portant-li els seus contes, per a lo que es va traslladar a Moor Park en Surrey, [[Anglaterra]], en l'any [[1689]]. A mesura que passava el temps, creixia la confiança de sir William en el seu empleat, per lo que este va aplegar a tindre coneiximent d'assunts de gran importància, sent fins i tot presentat al rei Guillermo III.

Jonathan Swift va ser educat pel seu tio Godwin, ya que el seu pare va fallir ans que ell naixquera. Durant la seua chiquea, va viure en mig d'una gran pobrea. Va estudiar en el [[Trinity College]] de la seua ciutat natal. Conclosos els seus estudis, es va traslladar a Leicester per a estar junt a la seua mare, Abigail Erick. Pronte se li va presentar l'oportunitat de treballar com a secretari del polític anglés sir William Temple, escrivint per a ell i portant-li els seus contes, per a lo que es va traslladar a Moor Park en Surrey, [[Anglaterra]], en l'any [[1689]]. A mesura que passava el temps, creixia la confiança de sir William en el seu empleat, per lo que este va aplegar a tindre coneiximent d'assunts de gran importància, sent inclús presentat al rei Guillermo III.

Quan Swift es va mudar a Moor Park, va trobar allí a una chiqueta de huit anys, filla d'un comerciant cridat Edward Johnson, qui va fallir jove. Algunes fonts asseguren que era en realitat filla illegítima de Temple. Segons el propi Swift, la chiqueta, Esther Johnson, va nàixer el [[18 de març]] de [[1681]]. Més tart reapareixeria en la vida de Swift en el nom de Stella.

Quan Swift es va mudar a Moor Park, va trobar allí a una chiqueta de huit anys, filla d'un comerciant nomenat Edward Johnson, qui va fallir jove. Algunes fonts asseguren que era en realitat filla illegítima de Temple. Segons el propi Swift, la chiqueta, Esther Johnson, va nàixer el [[18 de març]] de [[1681]]. Més tart reapareixeria en la vida de Swift en el nom de Stella.

Cap a l'any [[1694]], Swift estava avorrit del seu treball, i veent que Temple, qui valorava els seus servicis, no tenia pressa en promocionar-li, va abandonar Moor Park i va tornar a Irlanda per a ingressar en l'Iglésia. Despuix de la seua ordenació, va obtindre el prebendado de Kilroot, en les rodalies de Belfast. En [[maig]] de [[1696]], Temple va convéncer a Swift de que retornara a Moor Park per a ajudar-li a preparar les seues memòries i les seues cartes, en vistes a la seua publicació. Allí es va retrobar en la chiqueta d'antany, convertida en una jove de 15 anys. Durant este temps, Swift va escriure la seua primera obra, La batalla entre els llibres antics i els moderns, que, no obstant, no es va publicar fins a l'any [[1704]].

Cap a l'any [[1694]], Swift estava avorrit del seu treball, i veent que Temple, qui valorava els seus servicis, no tenia pressa en promocionar-li, va abandonar Moor Park i va tornar a Irlanda per a ingressar en l'Iglésia. Despuix de la seua ordenació, va obtindre el prebendado de Kilroot, en les rodalies de Belfast. En [[maig]] de [[1696]], Temple va convéncer a Swift de que retornara a Moor Park per a ajudar-li a preparar les seues memòries i les seues cartes, en vistes a la seua publicació. Allí es va retrobar en la chiqueta d'antany, convertida en una jove de 15 anys. Durant este temps, Swift va escriure la seua primera obra, La batalla entre els llibres antics i els moderns, que, no obstant, no es va publicar fins a l'any [[1704]].

== Bulo d'Isaac Bickerstaff ==

== Bulo d'Isaac Bickerstaff ==

En l'edició de [[1708]] del seu almanac, John Partridge, astrolec molt conegut de la seua época, es va referir sarcasticament a la Iglésia d'Anglaterra com "La Iglésia infalible", lo que va atraure l'atenció del clerc Jonathan Swift.

En l'edició de l'any [[1708]] del seu almanac, John Partridge, astrolec molt conegut de la seua época, es va referir sarcasticament a la Iglésia d'Anglaterra com "La Iglésia infalible", lo que va atraure l'atenció del clerc Jonathan Swift.

Swift va inventar un personage fals, Isaac Bickerstaff, i va publicar en eixe pseudonim el seu famós Predictions for the Year 1708: “…yo pronostique solemnement que eixe vulgar escritor d'almanacs cridat Partridge, les prediccions dels quals són sempre vago, imprecises i errònees, morirà exactament el [[29 de març]], per lo que li recomane que pose els seus assunts en orde”.

Swift va inventar un personage fals, Isaac Bickerstaff, i va publicar en eixe pseudonim el seu famós Predictions for the Year 1708: “…yo pronostique solemnement que eixe vulgar escritor d'almanacs nomenat Partridge, les prediccions dels quals són sempre vago, imprecises i errònees, morirà exactament el [[29 de març]], per lo que li recomane que pose els seus assunts en orde”.

Partridge va publicar en resposta una carta en la que assegurava que eixe Isaac Bickerstaff no era més que un astrolec de poca monta desijós de fama. El dia 30, Swift va publicar una atra carta anònima, en la que el supost autor relata cóm Partridge havia emmalaltit quatre dies abans i havia fallit en la seua residència a les 7:05 pm del dia 29 de març. La carta va ser publicada per atres escritors i periòdics, que la varen creure certa.

Partridge va publicar en resposta una carta en la que assegurava que eixe Isaac Bickerstaff no era més que un astrolec de poca monta desijós de fama. El dia 30, Swift va publicar una atra carta anònima, en la que el supost autor relata cóm Partridge havia emmalaltit quatre dies abans i havia fallit en la seua residència a les 7:05 pm del dia 29 de març. La carta va ser publicada per atres escritors i periòdics, que la varen creure certa.

John Partridge es va afanyar a desmentir en una nova carta la mentira. Pero va ser inútil: el nom de John Partridge es va retirar del registre oficial, en lo que oficialment se li donava per mort, i tot lo món va creure que realment havia fallit, inclosos molts admiradors que es varen agrupar a la porta de la seua casa per a una vigília, i fins a enterradores que es varen acostar per a fer-se càrrec de les pompes fúnebres del famós astrolec.

John Partridge es va afanyar a desmentir en una nova carta la mentira. Pero va ser inútil: el nom de John Partridge es va retirar del registre oficial, en lo que oficialment se li donava per mort, i tot lo món va creure que realment havia fallit, inclosos molts admiradors que es varen agrupar a la porta de la seua casa per a una vigília, i fins a enterradors que es varen acostar per a fer-se càrrec de les pompes fúnebres del famós astrolec.

A partir d'eixe moment, la carrera de John Partridge va caure en picat i va tindre que deixar de publicar el seu almanac en caure les seues vendes. Els seus detractors, que eren molts (puix Partridge havia indignat tant als seguidors de la Iglésia com a aquells la mort dels quals havia predit, als anti-whigs i a els que pensaven que l'astrologia era una completa patranya), varen continuar en el bulo com a venjança.

A partir d'eixe moment, la carrera de John Partridge va caure en picat i va tindre que deixar de publicar el seu almanac en caure les seues vendes. Els seus detractors, que eren molts (puix Partridge havia indignat tant als seguidors de la Iglésia com a aquells la mort dels quals havia predit, als anti-whigs i als que pensaven que l'astrologia era una completa patranya), varen continuar en el bulo com a venjança.

Swift va usar l'pseudonim de Bickerstaff per última volta en l'any [[1709]] en Una reivindicació d'Isaac Bickerstaff. En ella aportava supostes proves de la mort de Partridge. Una d'elles, que era “impossible que cap home viu poguera haver escrit tanta bazofia“.

Swift va usar l'pseudonim de Bickerstaff per última volta en l'any [[1709]] en Una reivindicació d'Isaac Bickerstaff. En ella aportava supostes proves de la mort de Partridge. Una d'elles, que era “impossible que cap home viu poguera haver escrit tanta bazofia“.

{{Commonscat|Jonathan Swift}}

{{Commonscat|Jonathan Swift}}

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]