Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
16 bytes afegits ,  16:35 8 dec 2019
m
Llínea 64: Llínea 64:  
L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] varen conseguir formalment la seua independència.  
 
L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] varen conseguir formalment la seua independència.  
   −
Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en  [[1978]] va promulgar una nova constitució.  
+
Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en l'any [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en  [[1978]] va promulgar una nova constitució.  
    
Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]].  
 
Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]].  
Llínea 70: Llínea 70:  
En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]].  
 
En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]].  
   −
Pero des de [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.  
+
Pero des de l'any [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.  
    
Els assessinats foren perpetrats per grups paramilitars (principalment la interahamwe i la impuzamugbi, grups originàriament organisats en el sector jovenil dels partits polítics hutu). Els paramilitars hutu eren més de 30.000, varen rebre entrenament militar de l'eixèrcit ruandés i el soport/encobriment del règim d'Habyarimana.  
 
Els assessinats foren perpetrats per grups paramilitars (principalment la interahamwe i la impuzamugbi, grups originàriament organisats en el sector jovenil dels partits polítics hutu). Els paramilitars hutu eren més de 30.000, varen rebre entrenament militar de l'eixèrcit ruandés i el soport/encobriment del règim d'Habyarimana.  
Llínea 76: Llínea 76:  
A través de l'estació de ràdio "Des Mille Collines", una estació privada, es difonia impunement la propaganda racista i genocida en contra dels tutsi. La ràdio en Ruanda té un paper central en la comunicació, davant del pobre desenroll dels periòdics i l'escassa penetració de la televisió. L'estació "Des Mille Collines" encorajava en la seua programació diària als hutu a assegurar-se que els chiquets TUTSI també foren assessinats i a omplir les tombes cavades per a soterrar els tutsi. La ràdio també va iniciar una campanya en contra del FPR i de tots els partits d'oposició.  
 
A través de l'estació de ràdio "Des Mille Collines", una estació privada, es difonia impunement la propaganda racista i genocida en contra dels tutsi. La ràdio en Ruanda té un paper central en la comunicació, davant del pobre desenroll dels periòdics i l'escassa penetració de la televisió. L'estació "Des Mille Collines" encorajava en la seua programació diària als hutu a assegurar-se que els chiquets TUTSI també foren assessinats i a omplir les tombes cavades per a soterrar els tutsi. La ràdio també va iniciar una campanya en contra del FPR i de tots els partits d'oposició.  
   −
El govern d'Habyarimana introduí novament les targetes d'identitat ètnica, usades pels belgues en els anys 30. Estes targetes varen permetre als paramilitars triar fàcilment les seues víctimes. Els paramilitars pronte tancaren carreteres i revisaven a cada persona que passava per a eliminar els tutsi.  
+
El govern d'Habyarimana introduí novament les targetes d'identitat ètnica, usades pels belgues en els [[anys 30]]. Estes targetes varen permetre als paramilitars triar fàcilment les seues víctimes. Els paramilitars pronte tancaren carreteres i revisaven a cada persona que passava per a eliminar els tutsi.  
    
El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.  
 
El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.  
120 197

edicions

Menú de navegació