Canvis

Era fill de l'[[escultor]] [[Vicente Rovira]] i de la seua segona esposa María Martí, i va ser batejat en la [[Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)|parròquia de Sant Esteve]] el [[15 d'agost]] de [[1695]].

Era fill de l'[[escultor]] [[Vicente Rovira]] i de la seua segona esposa María Martí, i va ser batejat en la [[Iglésia de Sant Esteve (Valéncia)|parròquia de Sant Esteve]] el [[15 d'agost]] de [[1695]].

Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per [[Evaristo Muñoz Estarlich]] i pel gravador [[Juan Bautista Ravanals]]. Esta precocitat artística es reflectix en un gravat aparegut en l'obra ''Les tres púrpures d'Alzira. Bernardo, María i Gracia'' (escrita pel canonge de la [[catedral de Valéncia]] [[Jaume Cervera]] i impresa en [[1707]] en els tallers de [[Jaume Bordázar]]). Una atra obra, més treballada, va ser el gravat per a ilustrar el primer volum del ''Museu Pictòric'' d'[[Antonio Palomino]]. En [[1716]] va gravar el retrat del venerable dominic fra [[Domingo Anadon]] per a la vida escrita pel pare [[Serafín Tomás Miguel]]. Posteriorment gravaria el capçal de les ''Patents de sanitat de Valéncia'', encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat, i també s'encarregaria de dos estampes en motiu de la canonisació de [[Francisco de Regis]]. Hipólito Rovira també realisa retrats: del [[Marqués de Dosaigües]] (el seu protector), de l'arquebisbe Company (segons un dibuix de J. Camarón), del duc d'Alcúdia i d'[[Hugo de Moncada]], general de les galeres valencianes (segons un dibuix de J. Carmona).

Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per [[Evaristo Muñoz Estarlich]] i pel gravador [[Juan Bautista Ravanals]]. Esta precocitat artística es reflectix en un gravat aparegut en l'obra ''Les tres púrpures d'Alzira. Bernardo, María i Gracia'' (escrita pel canonge de la [[catedral de Valéncia]] [[Jaume Cervera]] i impresa en l'any [[1707]] en els tallers de [[Jaume Bordázar]]). Una atra obra, més treballada, va ser el gravat per a ilustrar el primer volum del ''Museu Pictòric'' d'[[Antonio Palomino]]. En l'any [[1716]] va gravar el retrat del venerable dominic fra [[Domingo Anadon]] per a la vida escrita pel pare [[Serafín Tomás Miguel]]. Posteriorment gravaria el capçal de les ''Patents de sanitat de Valéncia'', encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat, i també s'encarregaria de dos estampes en motiu de la canonisació de [[Francisco de Regis]]. Hipólito Rovira també realisa retrats: del [[Marqués de Dosaigües]] (el seu protector), de l'arquebisbe Company (segons un dibuix de J. Camarón), del duc d'Alcúdia i d'[[Hugo de Moncada]], general de les galeres valencianes (segons un dibuix de J. Carmona).

Com a molts dels artistes de l'época, viaja a [[Itàlia]] per a formar-se cap a [[1720]]. Allí entra en contacte en [[Corrado Giaquinto]] i [[Sebastiano Conca]]. En [[Roma]] va gojar de la protecció del pare Vicente Ripoll, general de l'orde dominica, dedicant-se a copiar els frescs d'[[Annibale Carracci]] del [[Palau Farnese]] (segons testimonien Orellana i Ceán).

Com a molts dels artistes de l'época, viaja a [[Itàlia]] per a formar-se cap a [[1720]]. Allí entra en contacte en [[Corrado Giaquinto]] i [[Sebastiano Conca]]. En [[Roma]] va gojar de la protecció del pare Vicente Ripoll, general de l'orde dominica, dedicant-se a copiar els frescs d'[[Annibale Carracci]] del [[Palau Farnese]] (segons testimonien Orellana i Ceán).

En acabant de que la seua salut física i mental es resentira, va tornar a Valéncia, a on va pintar la cúpula de la capella de sant [[Lluís Bertrán]] del [[Convent de Santo Domingo (Valéncia)|convent de Santo Domingo]]. En [[1736]] rep un pago per la neteja de les taules de l'altar major de la [[catedral de Valéncia]], per a la qual també va pintar dos quadros: ''La conversació de Sant Pau'' i ''Santiago Matamoros''. Per al [[monasteri de Saidïa]] va pintar un ''Naiximent del Chiquet Deu'' i una [[Mare de Deu del Rosari]]. En la casa d'[[Ignacio Vergara]] hi havia atres pintures seues, com ''un ''Sacrifici d'Isaac'', segons indica Orellana.

En acabant de que la seua salut física i mental es resentira, va tornar a Valéncia, a on va pintar la cúpula de la capella de sant [[Lluís Bertrán]] del [[Convent de Santo Domingo (Valéncia)|convent de Santo Domingo]]. En l'any [[1736]] rep un pago per la neteja de les taules de l'altar major de la [[catedral de Valéncia]], per a la qual també va pintar dos quadros: ''La conversació de Sant Pau'' i ''Santiago Matamoros''. Per al [[monasteri de Saidïa]] va pintar un ''Naiximent del Chiquet Deu'' i una [[Mare de Deu del Rosari]]. En la casa d'[[Ignacio Vergara]] hi havia atres pintures seues, com ''un ''Sacrifici d'Isaac'', segons indica Orellana.

El seu protector, Ginés Rabassa de Perellós, nomenat marqués pel rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], tenia estajat a Hipólito en el [[Palau del Marqués de Dosaigües|palau dels antics barons de Dosaigües]], i ad ell es deu l'encàrrec per a la nova portada del palau, ideada per Rovira i eixecutada per [[Ignacio Vergara]] i Luis Domingo a partir de [[1740]]. De la mateixa manera, també es va encarregar de dissenyar una carrossa per al marqués (la ''Carrossa de les Nimfes'', conservada en el palau) que igualment va esculpir Vergara.

El seu protector, Ginés Rabassa de Perellós, nomenat marqués pel rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], tenia estajat a Hipólito en el [[Palau del Marqués de Dosaigües|palau dels antics barons de Dosaigües]], i ad ell es deu l'encàrrec per a la nova portada del palau, ideada per Rovira i eixecutada per [[Ignacio Vergara]] i Luis Domingo a partir de l'any [[1740]]. De la mateixa manera, també es va encarregar de dissenyar una carrossa per al marqués (la ''Carrossa de les Nimfes'', conservada en el palau) que igualment va esculpir Vergara.

L'empijorament de la salut mental d'Hipólito Rovira va provocar el seu trasllat a la Misericòrdia i despuix a l'[[Hospital General de Valéncia]], a on moriria el [[7 de maig]] de 1765.

L'empijorament de la salut mental d'Hipólito Rovira va provocar el seu trasllat a la Misericòrdia i despuix a l'[[Hospital General de Valéncia]], a on moriria el [[7 de maig]] de 1765.