Canvis

El '''C-101''' és la resposta de l'indústria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.

El '''C-101''' és la resposta de l'indústria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a l'any [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.

En [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.

En l'any [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.

   

   

==Desenrroll==

==Desenrroll==

El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.

Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.