| Quan Calígula va voler posar la seua estàtua al temple de Jerusalem, Herodes, arriscant la vida, va demanar a l'emperador que no ho fera si no es volia enfrontar a una revolta. | | Quan Calígula va voler posar la seua estàtua al temple de Jerusalem, Herodes, arriscant la vida, va demanar a l'emperador que no ho fera si no es volia enfrontar a una revolta. |
− | A la mort de Calígula (41), Herodes va ajudar a Claudi al ser proclamat emperador. Claudi el va recompensar donant-li Judea, Samària i el Líban, i els seus dominis foren llavors més grans que els d'Herodes el gran. També fon nomenat cònsol. Herodes va demanar per al seu germà Herodes Pòlio el chicotet regne de Calcis que li fon concedit. A l'atre germà Aristòbul li va donar la mà de Jotape, filla de Sampsigeramus d'Emesa. Va anar a Jerusalem on va oferir sacrificis i va donar al temple la cadena d'or que li havia regalat Calígula. El seu govern fon molt popular entre els jueus. Va fer prou construccions entre elles el teatre, amfiteatre, banys i porticons de Beirut; va escomençar unes muralles fortificades que havien de rodejar Jerusalem, pero Claudi li va demanar que no continuara avant. Els reis i caps locals veïns el visitaven i el reconeixien. El 43 Herodes es va reunir ab molts reis: el seu germà Herodes de Calcis, Antíoc IV de Commagena, Sampsigeramus d'Emesa, Cotis de l'Armènia Menor, Polemó II del Pont i Cilícia, i Sohemo d'Iturea i segurament els va informar de ser el Messies anunciat per les profecies, i que es posaria al capdavant d'un moviment mundial. Pero no va estar a temps puix que va morir l'any següent (44) en Cesarea, després de cinc dies de malaltia (tenia 54 anys), i el va succeir son fill Herodes II Agripa. | + | A la mort de Calígula (41), Herodes va ajudar a Claudi al ser proclamat emperador. Claudi el va recompensar donant-li Judea, Samària i el Líban, i els seus dominis foren llavors més grans que els d'Herodes el gran. També fon nomenat cònsol. Herodes va demanar per al seu germà Herodes Pòlio el chicotet regne de Calcis que li fon concedit. A l'atre germà Aristòbul li va donar la mà de Jotape, filla de Sampsigeramus d'Emesa. Va anar a Jerusalem on va oferir sacrificis i va donar al temple la cadena d'or que li havia regalat Calígula. El seu govern fon molt popular entre els [[Judaisme|judeus]]. Va fer prou construccions entre elles el teatre, amfiteatre, banys i porticons de Beirut; va escomençar unes muralles fortificades que havien de rodejar Jerusalem, pero Claudi li va demanar que no continuara avant. Els reis i caps locals veïns el visitaven i el reconeixien. El 43 Herodes es va reunir ab molts reis: el seu germà Herodes de Calcis, Antíoc IV de Commagena, Sampsigeramus d'Emesa, Cotis de l'Armènia Menor, Polemó II del Pont i Cilícia, i Sohemo d'Iturea i segurament els va informar de ser el Messies anunciat per les profecies, i que es posaria al capdavant d'un moviment mundial. Pero no va estar a temps puix que va morir l'any següent (44) en Cesarea, després de cinc dies de malaltia (tenia 54 anys), i el va succeir son fill Herodes II Agripa. |
| De la seua dòna Cipros va tindre al seu successor Herodes II Agripa i tres filles, Berenice (dòna d'Herodes Pòlio de Calcis, que en acabant es va aparellar ab son germà Herodes II Agripa i més tard ab Polemó II rei de Cilícia), Mariamna i Drusil·la (dòna de Fèlix, procurador de Judea l'any 52). | | De la seua dòna Cipros va tindre al seu successor Herodes II Agripa i tres filles, Berenice (dòna d'Herodes Pòlio de Calcis, que en acabant es va aparellar ab son germà Herodes II Agripa i més tard ab Polemó II rei de Cilícia), Mariamna i Drusil·la (dòna de Fèlix, procurador de Judea l'any 52). |