Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:comunitats despanya.png|thumb|right|300px|<center>Comunitats autònomes d'Espanya.</center>]] | + | [[File:Comunidades autónomas de España.svg|thumb|right|300px|<center>Comunitats autònomes d'Espanya.</center>]] |
| | | |
− | Una comunitat autònoma és una entitat territorial que, dins de l'ordenament constitucional d'[[Espanya]], està dotada d'autonomia llegislativa i competències eixecutives, aixina com de la facultat d'administrar-se per mig dels seus propis representants. | + | Una '''comunitat autònoma''' és una entitat territorial que, dins de l'ordenament constitucional d'[[Espanya]], està dotada d'autonomia llegislativa i competències eixecutives, aixina com de la facultat d'administrar-se per mig dels seus propis representants. |
| | | |
| Segons la constitució hi ha 16 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes en l'estat [[Espanya|espanyol]] fetes per a l'organisació i respecte a les diferents nacionalitats que formen l'estat. | | Segons la constitució hi ha 16 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes en l'estat [[Espanya|espanyol]] fetes per a l'organisació i respecte a les diferents nacionalitats que formen l'estat. |
| | | |
− | Actualment, segons els estatuts, les comunitats autònomes que son considerades '''nacionalitats''' son: | + | Actualment, segons els estatuts, les comunitats autònomes que són considerades '''nacionalitats''' son: |
| | | |
| * [[Comunitat Valenciana]] | | * [[Comunitat Valenciana]] |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| Encara aixina les comunitats autònomes no respecten del tot les nacionalitats espanyoles com per eixemple la divisió de [[Castella]] en les comunitats autònomes de [[Cantàbria]], [[Castella i Lleó]], [[Madrit]], [[Castella la Mancha]], [[La Rioja]] i segons opinions, [[Múrcia]]. | | Encara aixina les comunitats autònomes no respecten del tot les nacionalitats espanyoles com per eixemple la divisió de [[Castella]] en les comunitats autònomes de [[Cantàbria]], [[Castella i Lleó]], [[Madrit]], [[Castella la Mancha]], [[La Rioja]] i segons opinions, [[Múrcia]]. |
| | | |
− | Al mateix temps, [[Lleó]] va ser inclosa en la mateixa comunitat que un tros de Castella formant [[Castella i Lleó]]. La regió lleonesa, comunament denominada [[País Lleonés]] se constituïx a partir de l'antic Regne de Lleó excloent [[Astúries]] i hi ha diversos moviments per l'independència autonòmica d'esta regió de les Castelles. | + | Al mateix temps, [[Lleó]] va ser inclosa en la mateixa comunitat que un tros de Castella formant [[Castella i Lleó]]. La regió lleonesa, comunament denominada [[País Lleonés]] se constituïx a partir de l'antic [[Regne de Lleó]] excloent [[Astúries]] i hi ha diversos moviments per l'independència autonòmica d'esta regió de les Castelles. |
| | | |
| Les comunitats autònomes que conformen Espanya son: | | Les comunitats autònomes que conformen Espanya son: |
Llínea 44: |
Llínea 44: |
| * [[Melilla]] | | * [[Melilla]] |
| | | |
| + | == Història == |
| + | La promulgació de la Constitució de 1978, que arreplega el dret d'autonomia de les nacionalitats i regions que formen l'Estat, va supondre un canvi de 180 graus sobre el règim anterior, que es basava en plans centralisats tradicionals. Açò donava resposta a un problema que havia sorgit repetidament en l'història d'Espanya com a resultat de les diferents identitats sobre les que s'ha construït l'unitat d'Espanya. |
| + | |
| + | Despuix de la ratificació de la carta magna, i com a resultat de l'implementació dels principis continguts en el Títul VIII, en el curs d'uns pocs anys s'ha completat el procés d'instauració de les 16 comunitats autònomes i de la comunitat foral, per mig de l'aprovació dels seus Estatuts d'Autonomia, encara que solament quatre d'ells —Catalunya, País Vasc, Galícia i Andalusia— han segut refrendats pels seus ciutadans. Han segut també dotades del seu propi orgue de govern i institucions representatives. Cal destacar que el procés que oferix la Constitució espanyola no obliga ni a les regions ni a les nacionalitats, sino que és, en teoria, un dret per a elles. No obstant, en la pràctica, els pactes autonòmics varen obligar a les províncies a formar regions. De fet, servixca com a eixemple que, en [[març]] de l'any [[1983]], l'única província que no formava part de cap regió, Segòvia, va ser obligada per decret del Govern a integrar-se en Castella i Lleó «per motius d'interés nacional». |
| + | |
| + | El [[31 de juliol]] de [[1981]], [[Leopoldo Calvo-Sotelo]], president del Govern, i [[Felipe González]], líder de l'oposició, acorden els primers pactes autonòmics, que preveuen un mapa de 17 autonomies, en les mateixes institucions pero en distintes competències. En l'any [[1995]], es va actualisar en els Segons Pactes Autonòmics, firmat entre el llavors president, Felipe González, i el líder de l'oposició, [[José María Aznar]], pel qual es creen les dos ciutats autònomes, Ceuta i Melilla. Frut d'estos acorts, en 1995 es donarà per tancat el «mapa de les autonomies» a noves remodelacions o ampliacions. |
| + | |
| + | Des de l'any [[2003]], i per a fins estadístics, basades en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor en l'[[Unió Europea]]. Les 17 comunitats autònomes espanyoles es troben classificades en els nivells NUTS 2. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
− | * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]] | + | * [[Nacionalitat històrica]] |
− | * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]
| |
− | | |
− | == Enllaç extern ==
| |
− | * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]
| |
| | | |
| {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} |