Canvis

Els '''Milacres de Sant Vicent''' són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de [[Valéncia]], en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com '''[[Altars de Sant Vicent]] ''' , i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant [[valencià]]. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".

Els '''Milacres de Sant Vicent''' són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de [[Valéncia]], en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com [[Altars de Sant Vicent]], i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant [[valencià]]. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".

Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.  

Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.  

L'abundància d'altars des de [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.

L'abundància d'altars des de [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.

En [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril, una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.

En l'any [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril, una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.

En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se varen utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que varen tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions varen tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.

En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se varen utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que varen tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions varen tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.

{{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]</ref>}}

{{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]</ref>}}

En [[1810]] En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual [[Altar del Tossal]]) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).

En l'any [[1810]] En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual [[Altar del Tossal]]) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).

És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.

És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.

Aixina trobem tres cassos:

Aixina trobem tres cassos:

*Predomini de la [[llengua valenciana]] des de [[1801]].

*Predomini de la [[llengua valenciana]] des de l'any [[1801]].

*Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.

*Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.

*Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del [[valencià]] que utilisa molts castellanismes.

*Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del [[valencià]] que utilisa molts castellanismes.