Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |superfície = 66,2 km² | | |superfície = 66,2 km² |
| |altitut = 82 msnm | | |altitut = 82 msnm |
− | |població = 11.133 hab. | + | |població = 10.052 hab.([[INE]] [[2018]]) |
| |densitat = 206 hab/km² | | |densitat = 206 hab/km² |
| |gentilici = Pegolí, -a | | |gentilici = Pegolí, -a |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| }} | | }} |
| | | |
− | '''Pego''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], en la subcomarca de [[Les Valls de Pego]], dins de [[La Marina Alta]], de 11.133 habitants ([[INE]] [[2009]]). | + | '''Pego''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], en la subcomarca de [[Les Valls de Pego]], dins de [[La Marina Alta]]. Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 10.052 habitants. |
| | | |
| Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei [[Pere III]] d'Aragó va crear la baronia de Pego ([[1262]]) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins a l'any [[1707]] i despuix a la de [[Dénia]] fins a [[1833]] any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de [[Gandia]] mantenint un mercat propi molt important. | | Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei [[Pere III]] d'Aragó va crear la baronia de Pego ([[1262]]) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins a l'any [[1707]] i despuix a la de [[Dénia]] fins a [[1833]] any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de [[Gandia]] mantenint un mercat propi molt important. |
Llínea 31: |
Llínea 31: |
| [[La Vall de Pego]], es compon pels municipis de Pego i de [[L'Atzúvia]]. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nort de la comarca la Marina Alta, fitant la [[província de Valéncia]]. És una gran depressió rodejada de montanyes, a excepció de la zona de llevant a on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. | | [[La Vall de Pego]], es compon pels municipis de Pego i de [[L'Atzúvia]]. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nort de la comarca la Marina Alta, fitant la [[província de Valéncia]]. És una gran depressió rodejada de montanyes, a excepció de la zona de llevant a on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. |
| | | |
− | Les montanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dona orige al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els servix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes de la Comunitat Valenciana, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Fon molt destacat el cultiu de l'arròs bombó durant el [[sigle XX]]. | + | Les montanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dona orige al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els servix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes de la Comunitat Valenciana, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Fon molt destacat el cultiu de l'[[arròs]] bombó durant el [[sigle XX]]. |
| S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715. | | S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715. |
| | | |
Llínea 46: |
Llínea 46: |
| La [[cultura ibèrica]] fon molt important i també en la Vall, aixina es troben abundants rests de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la '''Montanyeta Verda''' i el '''Tossalet de Sorell'''. | | La [[cultura ibèrica]] fon molt important i també en la Vall, aixina es troben abundants rests de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la '''Montanyeta Verda''' i el '''Tossalet de Sorell'''. |
| | | |
− | De l'época de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcela de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre en l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpolis, un forn, en l''''Alter de Pau'''. Ceràmica en l''''Atzaïla'''. | + | De l'época de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una [[moneda]] en una parcela de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre en l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpolis, un forn, en l''''Alter de Pau'''. Ceràmica en l''''Atzaïla'''. |
| | | |
| En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall. | | En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall. |
Llínea 60: |
Llínea 60: |
| En el [[sigle XX]] la vila va quedar estancada mentres poblacions veïnes aumentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialisació. | | En el [[sigle XX]] la vila va quedar estancada mentres poblacions veïnes aumentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialisació. |
| | | |
− | A finals del sigle passat i inicis de l'actual XXI, com al restant de la Comunitat Valenciana, ha hagut una certa revitalisació i expansió urbanística. | + | A finals del sigle passat i inicis de l'actual [[Sigle XXI|XXI]], com al restant de la Comunitat Valenciana, ha hagut una certa revitalisació i expansió urbanística. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
| | | |
− | {{evolució demogràfica|1646=224 focs|1715=1.305|1794=5.107|1842=5.565|1860=5.858|1900=6.983|1920=7.409|1940=8.547|1960=8.291|1981=9.112|2000=10.060|2005=10.781}} | + | {{evolució demogràfica|1646=224 focs|1715=1.305|1794=5.107|1842=5.565|1860=5.858|1900=6.983|1920=7.409|1940=8.547|1960=8.291|1981=9.112|2000=10.060|2005=10.781|2018=10.052}} |
| | | |
| == Monuments i llocs d'interés == | | == Monuments i llocs d'interés == |
Llínea 129: |
Llínea 129: |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
| | | |
− | D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques em gamba, l'[[Arròs i costra]], l'[[Arròs en fesols i naps|Arròs en fesols i "penques"]], la [[Paella]] d'anguila i pato, l'Olla i l'[[All i pebre]]. | + | D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques en gamba, l'[[Arròs i costra]], l'[[Arròs en fesols i naps|Arròs en fesols i "penques"]], la [[Paella]] d'anguila i pato, l'Olla i l'[[All i pebre]]. |
| | | |
| == Política == | | == Política == |