124 373
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 3:
Llínea 3: − + − + − Més vesprada vàries ueps varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en 2014. En 2015 era obertament utilisat28 per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:+ Llínea 17:
Llínea 17: − + − + − + − + Llínea 30:
Llínea 30: − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
'''Tabarnia''' és el nom en que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.
'''Tabarnia''' és el nom en el que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
Els integrants de l'organisació Barcelona is not Catalonia1 relaten que varen realisar una assamblea constituent el 24 de setembre de 2012, en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política el «objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».
Els integrants de l'organisació Barcelona is not Catalonia1 relaten que varen realisar una assamblea constituent el [[24 de setembre]] de [[2012]], en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política el «objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».
Posteriorment vàries [[Pàgina web|webs]] varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en l'any [[2014]]. En l'any [[2015]] era obertament utilisat per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:
{{Cita|Cataluña se compone de dos zonas claramente diferenciadas desde el punto de vista económico, lingüístico, identitario, poblacional y social. Una parte independentista y otra, entre otras cosas, constitucionalista (Tabarnia).}}
{{Cita|Cataluña se compone de dos zonas claramente diferenciadas desde el punto de vista económico, lingüístico, identitario, poblacional y social. Una parte independentista y otra, entre otras cosas, constitucionalista (Tabarnia).}}
=== Edat antiga ===
=== Edat antiga ===
Els orígens de Barcelona es remonten a varis assentaments dels laietans, un poble íber, que a diferència dels grecs que es varen assentar en Empúries i Roses (Girona) o als romans que es varen assentar en Tarraco (Tarragona) sí eren originaris de la península. Pot afirmar-se per tant que els orígens dels barcelonesos estan més vinculats al restant de la península que els catalans.
Els orígens de Barcelona es remonten a varis assentaments dels laietans, un poble [[íbers|íber]], que a diferència dels [[Antiga Grècia|grecs]] que es varen assentar en Empúries i Roses (Girona) o als romans que es varen assentar en Tarraco (Tarragona) sí eren originaris de la península. Pot afirmar-se per tant que els orígens dels barcelonesos estan més vinculats al restant de la península que els catalans.
El propi nom de Barcelona o Barcino prové, segons els estudis més fiables, del temps dels íbers. Aixina ho afirma el filòlec Joan Coromines i Vigneaux. No obstant en l'any 15 a.C. el nom de la ciutat va passar a ser Colónia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino.
El propi nom de Barcelona o Barcino prové, segons els estudis més fiables, del temps dels íbers. Aixina ho afirma el filòlec Joan Coromines i Vigneaux. No obstant en l'any [[15 a. C.]] el nom de la ciutat va passar a ser Colónia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino.
Despuix d'una ocupació romana de quatre sigles (de l'I al V d.C.), sorgixen alguns usurpadors al tro de Roma que prenen precisament a Barcelona com a capital, és el cas de Màxim de Hispània (anys 409-422) i Sebastián (any 444). Note's que Màxim és conegut com “de Hispania” i no de “Catalunya” puix aparte de que la paraula Catalunya és un invent posterior, Barcelona ya des de l'antiguetat s'ha considerat un territori fortament vinculat al restant de la península.
Despuix d'una ocupació romana de quatre sigles (de l'I al V d.C.), sorgixen alguns usurpadors al tro de [[Antiga Roma|Roma]] que prenen precisament a Barcelona com a capital, és el cas de Màxim de Hispània (anys [[409]]-[[422]]) i Sebastián (any [[444]]). Note's que Màxim és conegut com “de Hispania” i no de “Catalunya” puix aparte de que la paraula Catalunya és un invent posterior, Barcelona ya des de l'antiguetat s'ha considerat un territori fortament vinculat al restant de la península.
=== Edat mija ===
=== Edat mija ===
Despuix del periodo romà la ciutat és ocupada pels visigots que la trien com a capital d'un nou regne. El primer rei visigot de la península, Ataulf, situa a Barcelona com a capital del regne cristià visigot en l'any 414 d.C. Un estat que aplegaria a governar tota la península ibèrica durant casi 300 anys.
Despuix del periodo romà la ciutat és ocupada pels [[visigots]] que la trien com a capital d'un nou regne. El primer rei visigot de la península, Ataulf, situa a Barcelona com a capital del regne cristià visigot en l'any [[414]] d.C. Un estat que aplegaria a governar tota la [[península ibèrica]] durant casi 300 anys.
En esta época ciutats anteriorment importants com Tarraco (Tarragona) decau i passen a ser de segon orde. La preeminència de Barcelona en la regió ve d'antic.
En esta época ciutats anteriorment importants com Tarraco (Tarragona) decau i passen a ser de segon orde. La preeminència de Barcelona en la regió ve d'antic.
El rei visigot Ataúlfo, es va casar en Gala Placidia, filla, germana i mare de varis emperadors de l'Imperi Romà d'Occident. Barcelona va aplegar llavors a emetre moneda imperial (i no provincial) per lo que l'importància de la ciutat era màxima.
El rei visigot Ataúlfo, es va casar en Gala Placidia, filla, germana i mare de varis emperadors de l'Imperi Romà d'Occident. Barcelona va aplegar llavors a emetre moneda imperial (i no provincial) per lo que l'importància de la ciutat era màxima.
En l'any 711 els àraps invadixen tota la península i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any 801, i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).
En l'any [[711]] els [[àraps]] invadixen tota la península i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any [[801]], i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).
En l'any 985 els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella tota la regió immediatament circumdant, #lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.
En l'any [[985]] els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella tota la regió immediatament circumdant, lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.
El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.
El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.
=== Edat Moderna ===
=== Edat Moderna ===
La decadència es va iniciar a partir del sigle XV en altibaixos, i es prolongaria a lo llarc dels sigles següents. Les tensions derivades de l'unió dinàstica en Castella, iniciada en el matrimoni entre Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella, va alcançar el seu moment àlgit en la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i més vesprada, en la guerra de Successió (de 1706 a 1714), que va significar la desaparició de moltes de les institucions pròpies de Catalunya i la construcció de la fortalea militar de la ciutadella, mentres que l'idioma català va quedar relegat a l'àmbit privat.
La decadència es va iniciar a partir del [[sigle XV]] en altibaixos, i es prolongaria a lo llarc dels sigles següents. Les tensions derivades de l'unió dinàstica en Castella, iniciada en el matrimoni entre Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella, va alcançar el seu moment àlgit en la guerra dels Segadors, entre els anys [[1640]] i [[1651]], i més tart, en la guerra de Successió (de l'any [[1706]] a [[1714]]), que va significar la desaparició de moltes de les institucions pròpies de Catalunya i la construcció de la fortalea militar de la ciutadella, mentres que l'[[idioma català]] va quedar relegat a l'àmbit privat.
=== Edat contemporànea ===
=== Edat contemporànea ===
==== Revolució industrial ====
==== Revolució industrial ====
La recuperació econòmica iniciada a finals del sigle XVIII i l'industrialisació en el sigle XIX varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre Espanya i Cuba, que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de cotó, i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de EE.UU. La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en 1897 sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en 1888 i 1929.
La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]].
==== Mancomunitat de Catalunya ====
==== Mancomunitat de Catalunya ====
En 1914, l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera.
En l'any [[1914]], l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en [[1925]] per la Dictadura de [[Primo de Rivera]].
==== Proposta d'autonomia ====
==== Proposta d'autonomia ====
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.
La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llatí).
La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en [[llatí]]).
== Geografía ==
== Geografía ==