| Durant el [[sigle XII]] va sofrir importants disturbis en contra del seu governador, Àlvar Fànyez, i posteriorment com a part de les lluites del regnat d' Urraca de Castella. A pesar d'estos desórdens, la seua situació la va convertir en un important centre del comerç de la llana i de les manufactures textils (l'existència de les quals està documentada des del sigle XII). El final de l'[[Edat Mija]] és una época d'esplendor, en la que acull una important població hebrea; senta les bases d'una poderosa indústria textil; desenrolla una esplèndida arquitectura gòtica i és Cort dels reis de la Casa de Trastamara. Finalment, en l'iglésia de Sant Miguel de Segòvia [[Reis Catòlics|Isabel la Catòlica]] és proclamada reina de Castella el [[13 de decembre]] de [[1474]]. | | Durant el [[sigle XII]] va sofrir importants disturbis en contra del seu governador, Àlvar Fànyez, i posteriorment com a part de les lluites del regnat d' Urraca de Castella. A pesar d'estos desórdens, la seua situació la va convertir en un important centre del comerç de la llana i de les manufactures textils (l'existència de les quals està documentada des del sigle XII). El final de l'[[Edat Mija]] és una época d'esplendor, en la que acull una important població hebrea; senta les bases d'una poderosa indústria textil; desenrolla una esplèndida arquitectura gòtica i és Cort dels reis de la Casa de Trastamara. Finalment, en l'iglésia de Sant Miguel de Segòvia [[Reis Catòlics|Isabel la Catòlica]] és proclamada reina de Castella el [[13 de decembre]] de [[1474]]. |
| Com tots els centres textils castellans, es va unir a la sublevació de les comunitats, tenint una intervenció destacada, al mando de Juan Bravo. A pesar de la derrota de les comunitats, l'auge econòmic de la ciutat va continuar durant el [[sigle XVI]], aplegant en l'any [[1594]] a 27.000 habitants. Despuix, com casi totes les ciutats castellanes, va entrar en decadència, de manera que a penes un sigle despuix, en l'any [[1694]], només contava en 8.000 habitants. | | Com tots els centres textils castellans, es va unir a la sublevació de les comunitats, tenint una intervenció destacada, al mando de Juan Bravo. A pesar de la derrota de les comunitats, l'auge econòmic de la ciutat va continuar durant el [[sigle XVI]], aplegant en l'any [[1594]] a 27.000 habitants. Despuix, com casi totes les ciutats castellanes, va entrar en decadència, de manera que a penes un sigle despuix, en l'any [[1694]], només contava en 8.000 habitants. |