Canvis

El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].  

El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que  Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]].  

La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué despuix de la desamortisació de [[1820]].

La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hongria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué despuix de la desamortisació de [[1820]].

Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, despuix del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat.  

Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, despuix del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat.