26 019
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).+ − En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].+ − + + + − + − +
sense resum d'edició
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]
'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Múrcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.
Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de [[Lleida]] de l'any [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hungria, filla d'Andreu II, rei d'[[Hungria]] ([[setembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d'este nom afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].
En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hungria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hungria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].
En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.
En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.
En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].
En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].
== Vore també ==
== Vore també ==