Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
10 bytes afegits ,  18:21 6 oct 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 20: Llínea 20:  
Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]].
 
Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]].
   −
Ya en Madrit, conegué a José Calvo Sotelo, polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea.  
+
Ya en Madrit, conegué a [[José Calvo Sotelo]], polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea.  
    
Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat.  
 
Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat.  
Llínea 30: Llínea 30:  
[[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres.  
 
[[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres.  
   −
Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç.  
+
Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a l'any [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç.  
    
En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble.
 
En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble.
Llínea 46: Llínea 46:  
== Seidia ==
 
== Seidia ==
   −
Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en els anys 20.  
+
Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de Lo Rat Penat en els [[anys 20]].  
    
Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]].
 
Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]].
124 718

edicions

Menú de navegació