Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Salvador Ferrandis i Luna | | | nom = Salvador Ferrandis i Luna |
− | | image = | + | | image = [[Archiu:Ferrandisluna.jpg|250px]] |
− | | peu = | + | | peu = Carrer dedicat a Salvador Ferrandis i Luna |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | ocupació = Advocat, periodiste, escritor i polític | | | ocupació = Advocat, periodiste, escritor i polític |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Salvador Ferrandis i Luna''' ([[Viver]], [[13 de novembre]] de [[1891]] - [[Madrit]], [[26 de giner]] de [[1954]]), fon un advocat de l'Estat, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. | + | '''Salvador Ferrandis i Luna''' ([[Viver]], [[13 de novembre]] de [[1891]] - † [[Madrit]], [[26 de giner]] de [[1954]]), fon un advocat de l'Estat, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Salvador Ferrandis naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], el 13 de novembre de l'any 1891. Despuix dels primers estudis en la seua població natal estudià el bachillerat i la carrera de Dret en la ciutat de [[Valéncia]]. | + | Salvador Ferrandis i Luna, naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], el 13 de novembre de l'any 1891. Despuix dels primers estudis en la seua població natal estudià el bachillerat i la carrera de Dret en la ciutat de [[Valéncia]]. |
| | | |
− | Durant la seua época d'estudiant tingué l'ocasió de conéixer l'obra del pare dominic, també de Viver, l'historiador [[Francisco Diago]], qui traduí una antiga inscripció de l'orige romà de l'hermosa torre que presidix la vila. El pare Diago fon Croniste de la [[Corona d'Aragó]], nomenat pel rei [[Felip III]] i publicà en l'any [[1613]] el primer tom de els famosos ''Anales del Reyno de Valencia''. | + | Durant la seua época d'estudiant tingué l'ocasió de conéixer l'obra del pare dominic, també de Viver, l'historiador [[Francisco Diago]], qui traduí una antiga inscripció de l'orige romà de l'hermosa torre que presidix la Vila. El pare Diago fon Croniste de la [[Corona d'Aragó]], nomenat pel rei [[Felip III]] i publicà en l'any [[1613]] el primer tom dels famosos ''Anales del Reyno de Valencia''. |
| | | |
| Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]]. | | Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]]. |
| | | |
− | Ya en Madrit, conegué a José Calvo Sotelo, polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea. | + | Ya en Madrit, conegué a [[José Calvo Sotelo]], polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea. |
| | | |
| Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat. | | Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat. |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| [[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres. | | [[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres. |
| | | |
− | Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç. | + | Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a l'any [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç. |
| | | |
| En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble. | | En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble. |
Llínea 46: |
Llínea 46: |
| == Seidia == | | == Seidia == |
| | | |
− | Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de Lo Rat Penat en els anys 20. Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. | + | Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de Lo Rat Penat en els [[anys 20]]. |
| | | |
− | Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]]. | + | Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]]. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |
Llínea 66: |
Llínea 66: |
| * [[Declaració Valencianista de 1918]] | | * [[Declaració Valencianista de 1918]] |
| | | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
− | [[Categoria:Biografies]]
| |
| [[Categoria:Advocats]] | | [[Categoria:Advocats]] |
| [[Categoria:Advocats valencians]] | | [[Categoria:Advocats valencians]] |