Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | ocupació = Mestre, periodiste, escritor i polític | | | ocupació = Mestre, periodiste, escritor i polític |
− | | data_naix = 8 de juliol de [[1916]] | + | | data_naix = [[8 de juliol]] de [[1916]] |
| | lloc_naix = [[Llucena]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_naix = [[Llucena]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
− | | data_mort = 6 de setembre de [[1983]] | + | | data_mort = [[6 de setembre]] de [[1983]] |
| | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Gonzalo Puerto Mezquita''' ([[Llucena]], 8 de juliol de [[1916]] - [[Castelló de la Plana]], 6 de setembre de [[1983]]), fon un mestre, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. | + | '''Gonzalo Puerto Mezquita''' ([[Llucena]], [[8 de juliol]] de [[1916]] - [[Castelló de la Plana]], [[6 de setembre]] de [[1983]]), fon un mestre, periodiste, escritor i polític [[Valencians|valencià]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Fill de Gonzalo Puerto i de Dolores Mezquita, naixqué el 8 de juliol de l'any 1916 en la població castellonenca de Llucena, en la comarca de l'[[L'Alcalatén|Alcalatén]]. Tingué dos germanes: Elisa i Lolita. | | Fill de Gonzalo Puerto i de Dolores Mezquita, naixqué el 8 de juliol de l'any 1916 en la població castellonenca de Llucena, en la comarca de l'[[L'Alcalatén|Alcalatén]]. Tingué dos germanes: Elisa i Lolita. |
| | | |
− | Estudià en la Colonia Educativa de Castelló i en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]] el bachillerat. Més tart es titulà en Magisteri i eixercí com a mestre en [[Almassora]] i despuix en [[Sant Joan de Moró]] en els anys 40 del [[sigle XX]]. En abdós destins vixqué de prop la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. | + | Estudià en la Colonia Educativa de Castelló i en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]] el bachillerat. Més tart es titulà en Magisteri i eixercí com a mestre en [[Almassora]] i despuix en [[Sant Joan de Moró]] en els [[anys 40]] del [[sigle XX]]. En abdós destins vixqué de prop la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. |
| | | |
− | El 12 d'octubre de [[1944]] es casà en Carmen Castell Garí una chica d'Almassora. A l'any següent naixqué el seu primer fill, José Gonzalo i en [[1947]] la seua filla, Virginia. La seua dòna Carmen faltà inesperadament en l'any [[1965]]. La seua filla, Virginia, es dedicà a atendre a son pare. | + | El [[12 d'octubre]] de [[1944]] es casà en Carmen Castell Garí una chica d'Almassora. A l'any següent naixqué el seu primer fill, José Gonzalo i en [[1947]] la seua filla, Virginia. La seua dòna Carmen faltà inesperadament en l'any [[1965]]. La seua filla, Virginia, es dedicà a atendre a son pare. |
| | | |
− | S'incorporà a la redacció del periòdic ''[[Mediterráneo]]'', una volta que deixà la política i alcaldia de Llucena, en [[1948]] en les tarees d'informació local, les crítiques d'art i cultura aixina com el seu amor per les tradicions i costums castellonenques. També feu crítica taurina, dels bous i toreros de l'época. També es dedicà a la divulgació de les [[Festes de la Magdalena]]. | + | S'incorporà a la redacció del periòdic ''[[Mediterráneo]]'', una volta que deixà la política i alcaldia de Llucena, en l'any [[1948]] en les tarees d'informació local, les crítiques d'art i cultura aixina com el seu amor per les tradicions i costums castellonenques. També feu crítica taurina, dels bous i [[Torero|toreros]] de l'época. També es dedicà a la divulgació de les [[Festes de la Magdalena]]. |
| | | |
| L'activitat periodística en la crítica de l'art li feu conéixer als pintors i escultors de Castelló i publicà artículs sobre els mateixos, com: els pintors Juan Soler Blasco, Gimeno Barón, Ramón Catalán o l'escultor Godofredo Buenosaires. També publicà artículs en el bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i en els programes del Pregó de les Festes de la Magdalena. | | L'activitat periodística en la crítica de l'art li feu conéixer als pintors i escultors de Castelló i publicà artículs sobre els mateixos, com: els pintors Juan Soler Blasco, Gimeno Barón, Ramón Catalán o l'escultor Godofredo Buenosaires. També publicà artículs en el bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i en els programes del Pregó de les Festes de la Magdalena. |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| == Política == | | == Política == |
| | | |
− | Acceptà l'oferiment de ser alcalde de la seua població natal, Llucena. Prengué possessió del càrrec com alcalde de la població en març de l'any [[1967]] encara que fon desaconsellat per les amistats pero per ad ell supongué una gran alegria. Fon nomenat pel governador civil de la província Fernando Pérez de Sevilla un militar que arribaria a ser General de Brigada i en Castelló fon una de les persones que animà a la creació del [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC) germen de l'actual [[Universitat Jaume I]]. | + | Acceptà l'oferiment de ser alcalde de la seua població natal, Llucena. Prengué possessió del càrrec com alcalde de la població en [[març]] de l'any [[1967]] encara que fon desaconsellat per les amistats pero per ad ell supongué una gran alegria. Fon nomenat pel governador civil de la província Fernando Pérez de Sevilla un militar que arribaria a ser General de Brigada i en Castelló fon una de les persones que animà a la creació del [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC) germen de l'actual [[Universitat Jaume I]]. |
| | | |
| Gonzalo Puerto com a Fill Predilecte, en el seu discurs lloà les característiques i virtuts de Llucena i també parlà de [[Sant Vicent Ferrer]] que encorajà al Consell Municipal per al famós bando de [[1412]] per el que s'instava als veïns a que no foren a la [[Taverna|taverna]] "ni davant ni atres cases de distància". Sant Vicent predicà en molt de frut pujat en un pedra, que encara se conserva. | | Gonzalo Puerto com a Fill Predilecte, en el seu discurs lloà les característiques i virtuts de Llucena i també parlà de [[Sant Vicent Ferrer]] que encorajà al Consell Municipal per al famós bando de [[1412]] per el que s'instava als veïns a que no foren a la [[Taverna|taverna]] "ni davant ni atres cases de distància". Sant Vicent predicà en molt de frut pujat en un pedra, que encara se conserva. |