| És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos chicotetes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en [[hivern]] i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes. | | És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos chicotetes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en [[hivern]] i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes. |
| Es pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i [[estiu]], formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura. | | Es pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i [[estiu]], formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura. |
| La Cavalla (Scomber scombrus) i el [[Bíssol]] (Scomber japonicus o colias) es troven distribuits pels oceans Atlàntic, [[Pacífic]] e [[Índic]], i per els mars Mediterràneu i [[Mar Negre|Negre]]. | | La Cavalla (Scomber scombrus) i el [[Bíssol]] (Scomber japonicus o colias) es troven distribuits pels oceans Atlàntic, [[Pacífic]] e [[Índic]], i per els mars Mediterràneu i [[Mar Negre|Negre]]. |
| * [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/informecaballa2017_tcm30-437224.pdf MInisteri d'agricultura i peixca, alimentació i medi ambient] | | * [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/informecaballa2017_tcm30-437224.pdf MInisteri d'agricultura i peixca, alimentació i medi ambient] |