Canvis

[[Archiu:Cavalla.jpg|miniaturadeimagen]]

[[Archiu:Cavalla.jpg|miniaturadeimagen]]

'''La Cavalla''' (''Scomber  scombrus''), pertany a la família  dels '''escòmbrits''' (Família Scombridae). Es tracta d'una espècie pelàgica que es troba dins del grup de peixos blaus, pel seu alt contingut de greix en el múscul. Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les nostres costes en primavera.

'''La Cavalla''' (''Scomber  scombrus''), pertany a la família  dels '''escòmbrits''' (Família Scombridae). Es tracta d'una espècie pelàgica que es troba dins del grup de peixos blaus, pel seu alt contingut de greix en el múscul. Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les nostres costes en primavera.

És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos menudes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en hivern i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes.

És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos menudes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en hivern i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes.