Canvis

La '''monarquia parlamentària''' és una de les [[formes de govern]] existent en les [[democràcia|democràcies]] occidentals actuals, en les quals el [[rei]] eixercix la funció de [[cap d'Estat]] baix el control del [[poder llegislatiu]] ([[parlament]]) i del [[poder eixecutiu]] ([[Govern]]), és dir, ''el rei regna pero no governa'' (expressió deguda a [[Adolphe Thiers]]). Les normes i decisions emanades del [[Parlament]] regulen no solament el funcionament del [[Estat]] sino també l'actuació i funcions del propi rei.

La '''monarquia parlamentària''' és una de les [[formes de govern]] existent en les [[democràcia|democràcies]] occidentals actuals, en les quals el [[rei]] eixercix la funció de [[cap d'Estat]] baix el control del [[poder llegislatiu]] ([[parlament]]) i del [[poder eixecutiu]] ([[Govern]]), és dir, ''el rei regna pero no governa'' (expressió deguda a [[Adolphe Thiers]]). Les normes i decisions emanades del [[Parlament]] regulen no solament el funcionament del [[Estat]] sino també l'actuació i funcions del propi rei.

És molt usual, fins i tot en la bibliografia de les ciències polítiques, identificar-la en un atre tipo de [[monarquia]], la [[monarquia constitucional]], encara que esta té una característica ben diferent, i és que permet reservar una major capacitat i funcions al rei, que reté gran part del poder, per eixemple, controlant al poder eixecutiu.

És molt usual, inclús  en la bibliografia de les ciències polítiques, identificar-la en un atre tipo de [[monarquia]], la [[monarquia constitucional]], encara que esta té una característica ben diferent, i és que permet reservar una major capacitat i funcions al rei, que reté gran part del poder, per eixemple, controlant al poder eixecutiu.

En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt llimitats i retallats, poguent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguen al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a estes llimitacions generalisades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es referixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions es manté al Govern i en les diferents càmares de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els depositaris de la [[sobirania popular]].

En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt llimitats i retallats, poguent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguen al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a estes llimitacions generalisades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es referixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions es manté al Govern i en les diferents càmares de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els depositaris de la [[sobirania popular]].