− | Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, fins i tot els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta paisages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc. | + | Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta paisages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc. |
− | Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o fins i tot en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com [[Rafael]], [[Miguel Angel|Miguel Ángel]], [[Tiépolo]], [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc. | + | Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o inclús en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com [[Rafael]], [[Miguel Angel|Miguel Ángel]], [[Tiépolo]], [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc. |
| Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] són les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles. | | Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] són les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles. |