Canvis

També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.

També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.

Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], fins i tot del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez  Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], inclús  del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez  Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>

== Referències ==

== Referències ==