Canvis

Durant el [[Renaiximent]] –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels sigles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels [[gots]], uns bàrbars responsables de la desaparició de l'[[Imperi Romà]]. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven [[bàrbars]]. Al contrari, l'aparició de l'[[art gòtic]] va ser vist com una innovació i fon nomenat ''opus modernum'' (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del [[sigle XIX]], quan sorgí un moviment revivalista, nomenat [[neogòtic]], que recuperà els seus valors. Encara que l'[[art gòtic]] no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.

Durant el [[Renaiximent]] –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels sigles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels [[gots]], uns bàrbars responsables de la desaparició de l'[[Imperi Romà]]. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven [[bàrbars]]. Al contrari, l'aparició de l'[[art gòtic]] va ser vist com una innovació i fon nomenat ''opus modernum'' (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del [[sigle XIX]], quan sorgí un moviment revivalista, nomenat [[neogòtic]], que recuperà els seus valors. Encara que l'[[art gòtic]] no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.

L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'[[arquitectura]], com s'observa en la decoració de les grans [[catedral]]s i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general [[hieratisme|hieràtica]], que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un [[naturalisme]] més gran, cap al [[realisme]], a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la [[naturalea]]. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, fins i tot a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.

L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'[[arquitectura]], com s'observa en la decoració de les grans [[catedral]]s i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general [[hieratisme|hieràtica]], que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un [[naturalisme]] més gran, cap al [[realisme]], a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la [[naturalea]]. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, inclús  a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.

L'[[història de l'escultura]] gòtica encara té punts foscs. En algunes époques hi hagué una destrucció massiva de monuments i obres d'art migevals, com per eixemple durant el moviment [[iconoclasta]] que acompanyà la [[Reforma protestant]], i durant la [[Revolució Francesa]]. Per tant, la determinació de la [[cronologia]], la [[genealogia]] i la distribució i propagació geogràfica de l'estil presenta molts buits difícils d'omplir. Cal afegir que quan el gòtic fon ben valorat, a partir de la segona mitat del sigle XIX, per desconeiximent, es feren restauracions inadequades en molts monuments. A pesar d'estos problemes, encara existix una gran colecció d'escultures escampades per tota [[Europa]], fet que demostra la intensa producció dels artistes de l'época.

L'[[història de l'escultura]] gòtica encara té punts foscs. En algunes époques hi hagué una destrucció massiva de monuments i obres d'art migevals, com per eixemple durant el moviment [[iconoclasta]] que acompanyà la [[Reforma protestant]], i durant la [[Revolució Francesa]]. Per tant, la determinació de la [[cronologia]], la [[genealogia]] i la distribució i propagació geogràfica de l'estil presenta molts buits difícils d'omplir. Cal afegir que quan el gòtic fon ben valorat, a partir de la segona mitat del sigle XIX, per desconeiximent, es feren restauracions inadequades en molts monuments. A pesar d'estos problemes, encara existix una gran colecció d'escultures escampades per tota [[Europa]], fet que demostra la intensa producció dels artistes de l'época.