Canvis

Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.

Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.

En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El [[2 de giner]] de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.

En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a [[maig]] de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.

En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.

En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.