Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], 6 de decembre de [[1895]] - 5 de setembre de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians|valencià]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Vicent Sos Baynat |
| + | | image = [[Archiu:Vicentesos.jpg|250px]] |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| + | | ocupació = Geòlec |
| + | | data_naix = [[6 de decembre]] de [[1895]] |
| + | | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| + | | data_mort = [[5 de setembre]] de [[1992]] |
| + | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| + | }} |
| + | '''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - † [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians|valencià]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, cursà eles seus primers estudis en Castelló encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats. | + | Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el [[Banc de Castelló]] del que fon el primer director. |
| | | |
− | Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'Universitat de Madrit, fins a la seua llicenciatura en [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.
| + | Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, [[llatí]] i [[grec]], i en les Humanitats. |
| | | |
− | En [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçola]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.
| + | Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'[[Universitat de Madrit]], fins a la seua llicenciatura en l'any [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic. |
| | | |
− | En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En giner de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura. | + | En l'any [[1926]], Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a [[José Royo Gómez]], també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en [[Veneçuela]]. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a [[Londres]] i [[París]], per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en [[1932]], ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any [[1934]] llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En [[1935]], és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El [[2 de giner]] de [[1936]], va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes. |
| + | |
| + | En començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], acodix a [[Valéncia]] per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En [[giner]] de l'any [[1937]], torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Ribalta]] (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a [[maig]] de [[1938]] i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en [[Moscou]]. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a [[1950]]. A partir d'esta data passa a [[Extremadura]], a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de [[Caolí|caolí]]) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el [[Museu de Geologia d'Extremadura]], inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura. |
| | | |
| En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal. | | En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal. |
| | | |
− | En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys. | + | En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys. |
| + | |
| + | Despuix de les primeres exploracions de la [[Lluna|lluna]] per part dels soviètics, el [[Proyecte Apolo|proyecte Apolo]] nortamericà conseguí el [[20 de juliol]] de [[1969]] arribar a la lluna. Dies despuix, Vicent Sos Baynat assistí en [[Cincinnati]] a un curs de Petrografia de la lluna i tingué en les seues mans les pedres que portaren els astronautes, Armstrong, Aldrin i Collins del nostre satèlit. Fon tanta l'aportació de Vicent Sos que des de llavors la [[NASA]] requeria les investigacions petrogràfiques del geòlec castellonenc. |
| + | |
| + | {{Cita|''Diga usted que la Geología es una ciencia que estudia los minerales, las rocas y los fósiles; que se ocupa de los orígenes de la Tierra, de la Vida y del Hombre y que está intimamente unida a las matemáticas, la física, la química, la biología... Y también que estudiala formación de las rocas, la disposición de las capas terrestres y los cambios experimentados por las montañas y los mares, reconstruyendo la historia de nuestro planeta, la Tierra''|''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)}} |
| + | |
| + | Vicent Sos publicà diversos treballs i estudis en el bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en algunes revistes especialisades en geologia. És d'especial importància el seu treball titulat ''Geología de la provincia de Castellón'' que fon traduit a diversos idiomes. Sempre estava ampliant els seus estudis, realisà intercanvis en atres científics i participà com a ponent destacat en diferents congressos d'[[Europa]] i especialment en [[Rússia]] i els [[Estats Units]]. |
| + | |
| + | Vicent Sos també declarava: |
| + | |
| + | {{Cita|Sí, sí, efectivament. Soc castelloner pels quatre costats; per naiximent, per família, per estima i per parlar valencià.|''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)}} |
| | | |
| == Reconeiximents == | | == Reconeiximents == |
| | | |
− | En [[1965]] va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball ''Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Cáceres''. | + | En l'any [[1965]] va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball ''Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Càceres''. |
| | | |
| Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia. | | Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia. |
Llínea 23: |
Llínea 46: |
| En [[1983]] fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia. | | En [[1983]] fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia. |
| | | |
− | En [[1984]] va rebre la Medalla d'Argent de l'[[Ateneu Cultural de Castelló|Ateneu de Castelló]] i se li va donar el seu nom a un institut de bachillerat de la ciutat. | + | En l'any [[1984]] va rebre la Medalla d'Argent de l'[[Ateneu Cultural de Castelló|Ateneu de Castelló]] i se li va donar el seu nom a un institut de bachillerat de la ciutat. |
| | | |
| En [[1985]] se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló. | | En [[1985]] se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló. |
| | | |
− | En [[1988]], el IGME i l'Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit li oferixen un homenage en reconeiximent del seu treball i personalitat científica. En este mateix any, se li otorga el Trofeu Ciutat de Mèrida. | + | En l'any [[1988]], el IGME i l'Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit li oferixen un homenage en reconeiximent del seu treball i personalitat científica. En este mateix any, se li otorga el Trofeu Ciutat de Mèrida. |
| | | |
| En [[1989]] se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló. | | En [[1989]] se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló. |
| | | |
− | En [[1990]] se li declara "Valencià de l'Any" per l'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], [[Fundació Huguet]]. | + | En l'any [[1990]] se li declara "Valencià de l'Any" per l'entitat d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], [[Fundació Huguet]]. |
| | | |
| En [[1991]] s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura. | | En [[1991]] s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura. |
| | | |
− | El 18 de maig de [[1992]] és nomenat Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I]]. | + | El [[18 de maig]] de [[1992]] és nomenat Doctor Honoris Causa per l'[[Universitat Jaume I]]. |
| + | |
| + | == Obra == |
| + | |
| + | * ''La paleontología y el origen del hombre'' |
| + | * ''El nuevo mapa geológico de España'' |
| + | * ''La tectónica de Cataluña'' |
| + | * ''Geología del Estrecho de Gibraltar'' |
| + | * ''Las tierras rojas mediterráneas'' |
| + | * ''Los Pirineos vasco-españoles'' |
| + | * ''Aportaciones a la Geología de la provincia de Castellón'' |
| + | * ''El Triásico en la Sierra de Espadán y El Eoceno Continental de Vallibona'' |
| + | * ''Excursión geológica al Desierto de las Palmas'' |
| + | * ''Sobre Geología de Peñagolosa'' |
| + | * ''El cretácico de Vallibona' |
| + | * ''Tratado de Paleontología general y práctica'' |
| + | * ''La Geología de la Sierra de Villuercas'' |
| + | * ''El Mapa Geológico de Cañaveral'' |
| + | * ''La Geología de las casiteritas de Extremadura'' |
| + | * ''Los yacimientos de Wolframita de la Sierra de Montánchez'' |
| + | * ''Geología, mineralogía y mineralogenia de la Sierra de San Cristóbal, Logrosán (Cáceres)''. Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 1967. BNE Signatura 12/372806. |
| + | * ''Morfoestructura de las costas de Castellón'' |
| + | * ''Los terrenos paleozóicos, triásicos y cretácicos de Moró-Villafamés'' |
| + | * ''Los terrenos del valle de Borriol, Pobla Tornesa y Bartolo'' |
| + | * ''Introducción a la mineralogía de Castellón'' |
| + | * ''La Plana de Castellón como glacis relicto'' |
| + | * ''El cretácico entre el barranco Carbó y Peñagolosa'' |
| + | * ''Los yacimientos fosilíferos del cuaternario de Castellón'' |
| + | * ''La Geología de la provincia de Castellón'' |
| + | * ''Bibliografía Geológica de Castellón'' |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | |
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicent_Sos_Baynat Vicent Sos Baynat en Wikipedia] |
| + | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/seres-humanos-castellon-salvador-belles-geologo-espanol-siglo-xx_49755.html ''El geólogo español del siglo XX'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 4.5.2003)] |
| + | |
| + | [[Categoria: Biografies]] |
| + | [[Categoria: Valencians]] |
| + | [[Categoria: Geòlecs]] |
| + | [[Categoria: Geòlecs valencians]] |