Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera. | Llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]], obtingué el doctorat en l'Universitat Central de [[Madrit]]. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de [[1920]]. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde ([[1917]]) i un dels polítics més importants de la [[Província de Castelló|província de Castelló]] i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en les eleccions de l'any [[1898]] fins a [[1907]] i de [[1919]] a [[1923]]. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de [[Primo de Rivera]], fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de [[1931]] fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de [[1933]] i [[1936]]. El 20 de decembre de [[1934]] fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera. |