Canvis

* Ha netejat el veïnat de la seua [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.

* Ha netejat el veïnat de la seua [[òrbita]] de [[planetesimal]]s.

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Urà]] i [[Neptú]]. [[Plutó (planeta)|Plutó]], que fins al [[2006]] es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres (planeta nano)|Ceres]], també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris (planeta nano)|Eris]], un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de [[Plutó]] (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[Ceres (planeta nano)|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Segons esta definició, el [[Sistema Solar]] consta de huit planetes: [[Mercuri]], [[Venus]], [[Terra]], [[Mart]], [[Júpiter]], [[Saturn]], [[Urà]] i [[Neptú]]. [[Plutó (planeta)|Plutó]], que fins a l'any [[2006]] es considerava un planeta, ha passat a classificar-se com [[planeta nano]], junt en [[Ceres (planeta nano)|Ceres]], també considerat planeta durant algun temps, ya que era un referent en la [[llei de Titius-Bode]], i més recentment considerat com [[asteroide]], i [[Eris (planeta nano)|Eris]], un objecte transneptunià semblant a Plutó. Certament des dels [[anys 1970|anys 70]] existia un ampli debat sobre el concepte de planeta a la llum de les noves senyes referents a la grandària de [[Plutó]] (menor d'allò que s'ha calculat en un principi), un debat que va aumentar en els anys següents al descobrir-se nous objectes que podien tindre grandàries semblants. D'esta manera, esta nova definició de planeta introduïx el concepte de [[planeta nano]], que inclou [[Plutó]], [[Ceres (planeta nano)|Ceres]],  i [[(136199) Eris|Eris]] i té la diferència de definició en (c), ya que no ha aclarit la zona local de la seua òrbita i no és un [[satèlit natural|satèlit]] d'un atre cos.

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al [[Sistema Solar]], si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al llímit superior de la seua grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

Els cossos que giren entorn d'atres estreles es denominen generalment planetes extrasolars o [[exoplaneta|exoplanetes]]. Les condicions que han de complir per a ser considerats com a tals són les mateixes que senyala la definició de planeta per al [[Sistema Solar]], si be giren entorn de les seues respectives estreles. Inclouen ademés una condició més quant al llímit superior de la seua grandària, que no ha d'excedir les 13 masses jovianes i que constituïx el llindar de [[massa]] que impedix la [[fusió nuclear]] de [[deuteri]].<ref>[http://www.dtm.ciw.edu/boss/definition.html Definició de planeta extrasolar del Grup de Treball de Planetes Extrasolars de la IAU, 28 de febrer del 2003]</ref>

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia [[24 d'agost]] del [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts varen ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides varen arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia [[24 d'agost]] de l'any [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts varen ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides varen arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

=== Segons els seus moviments en el cel ===

=== Segons els seus moviments en el cel ===

Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'[[Astronomia]] de l'[[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.

Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'[[Astronomia]] de l'[[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.

   

   

El [[3 d'agost]] de [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], varen anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).

El [[3 d'agost]] de l'any [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], varen anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En l'any  [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En l'any  [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.