Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | | |
| Casimir Melià naixqué en la població valenciana d'Albocàsser, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], el 18 d'abril de 1902. Fill de Casimir Melià Martí i Guadalupe Tena Gil. Inicià la seua formació primària en el seu poble natal pero en l'any [[1914]] es desplaça a la ciutat de Castelló per a estudiar el bachillerat. Una volta finalisats els estudis es trasllada a [[Madrit]] per a matricular-se en la carrera de Ciències Exactes. Al curs següent es trasllada a [[Barcelona]] per a especialisar-se en ingenieria nuclear en l'Escola d'ingeniers de la ciutat. Durant la seua estància en Barcelona establí contactes en atres estudiants en els quals assistirà a concerts d'òpera, exposicions o tertúlies. Es doctorà de les dos carreres en Madrit. | | Casimir Melià naixqué en la població valenciana d'Albocàsser, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], el 18 d'abril de 1902. Fill de Casimir Melià Martí i Guadalupe Tena Gil. Inicià la seua formació primària en el seu poble natal pero en l'any [[1914]] es desplaça a la ciutat de Castelló per a estudiar el bachillerat. Una volta finalisats els estudis es trasllada a [[Madrit]] per a matricular-se en la carrera de Ciències Exactes. Al curs següent es trasllada a [[Barcelona]] per a especialisar-se en ingenieria nuclear en l'Escola d'ingeniers de la ciutat. Durant la seua estància en Barcelona establí contactes en atres estudiants en els quals assistirà a concerts d'òpera, exposicions o tertúlies. Es doctorà de les dos carreres en Madrit. |
| + | |
| + | A l'acabar els seus estudis, Casimir treballà en l'empresa nortamericana Western Electric, participant activament en els inicis del cine sonor, tant en les proyeccions com en tot el procés electrotècnic. |
| | | |
| Casimir Melià guanyà unes oposicions de l'Estat i fon destinat primer a [[Terol]] i despuix a Castelló, com a ingenier de la Prefectura d'Indústria. En aquella época conegué Josefa Ferrer Carrera en la qui es casà en l'any [[1941]], el matrimoni tingué tres fills: Maribel, Emili i Elisea. | | Casimir Melià guanyà unes oposicions de l'Estat i fon destinat primer a [[Terol]] i despuix a Castelló, com a ingenier de la Prefectura d'Indústria. En aquella época conegué Josefa Ferrer Carrera en la qui es casà en l'any [[1941]], el matrimoni tingué tres fills: Maribel, Emili i Elisea. |
Llínea 20: |
Llínea 22: |
| Durant la seua época en el Ministeri d'Indústria desenrolla diverses investigacions i estudis en camps com l'electricitat i l'energia nuclear. Aixina, destaquen publicacions com ''Comercio e industria en los productos de secano'', ''Industria de la alimentación'', ''Reactores nucleares'', ''La economía de Castellón'' o ''Industrias químicas y del papel''. | | Durant la seua época en el Ministeri d'Indústria desenrolla diverses investigacions i estudis en camps com l'electricitat i l'energia nuclear. Aixina, destaquen publicacions com ''Comercio e industria en los productos de secano'', ''Industria de la alimentación'', ''Reactores nucleares'', ''La economía de Castellón'' o ''Industrias químicas y del papel''. |
| | | |
− | Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en [[1942]]. | + | Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en [[1942]]. L'us dels carburants per a l'indústria i el transport eren molt dificultosos per la crisis del carburant que sofria [[Espanya]], l'ingeni i l'inquietut de Casimir el feu capaç de crear un sistema que fon la taula de salvació dels gasogens. El seu gasogen començà a amprar-se en autobusos i camions i va seguir en els automòvils. |
| | | |
| En la mort de [[Carlos González-Espresati]] en [[1970]] es feu càrrec de la presidència de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (''Temas de nuestro tiempo'' o ''El mito de Prometeo''), i en valencià (''El sector menyspreat''). | | En la mort de [[Carlos González-Espresati]] en [[1970]] es feu càrrec de la presidència de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (''Temas de nuestro tiempo'' o ''El mito de Prometeo''), i en valencià (''El sector menyspreat''). |