Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
544 bytes afegits ,  17:24 19 set 2019
Llínea 15: Llínea 15:     
Casimir Melià naixqué en la població valenciana d'Albocàsser, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], el 18 d'abril de 1902. Fill de Casimir Melià Martí i Guadalupe Tena Gil. Inicià la seua formació primària en el seu poble natal pero en l'any [[1914]] es desplaça a la ciutat de Castelló per a estudiar el bachillerat. Una volta finalisats els estudis es trasllada a [[Madrit]] per a matricular-se en la carrera de Ciències Exactes. Al curs següent es trasllada a [[Barcelona]] per a especialisar-se en ingenieria nuclear en l'Escola d'ingeniers de la ciutat. Durant la seua estància en Barcelona establí contactes en atres estudiants en els quals assistirà a concerts d'òpera, exposicions o tertúlies. Es doctorà de les dos carreres en Madrit.
 
Casimir Melià naixqué en la població valenciana d'Albocàsser, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], el 18 d'abril de 1902. Fill de Casimir Melià Martí i Guadalupe Tena Gil. Inicià la seua formació primària en el seu poble natal pero en l'any [[1914]] es desplaça a la ciutat de Castelló per a estudiar el bachillerat. Una volta finalisats els estudis es trasllada a [[Madrit]] per a matricular-se en la carrera de Ciències Exactes. Al curs següent es trasllada a [[Barcelona]] per a especialisar-se en ingenieria nuclear en l'Escola d'ingeniers de la ciutat. Durant la seua estància en Barcelona establí contactes en atres estudiants en els quals assistirà a concerts d'òpera, exposicions o tertúlies. Es doctorà de les dos carreres en Madrit.
 +
 +
A l'acabar els seus estudis, Casimir treballà en l'empresa nortamericana Western Electric, participant activament en els inicis del cine sonor, tant en les proyeccions com en tot el procés electrotècnic.
    
Casimir Melià guanyà unes oposicions de l'Estat i fon destinat primer a [[Terol]] i despuix a Castelló, com a ingenier de la Prefectura d'Indústria. En aquella época conegué Josefa Ferrer Carrera en la qui es casà en l'any [[1941]], el matrimoni tingué tres fills: Maribel, Emili i Elisea.
 
Casimir Melià guanyà unes oposicions de l'Estat i fon destinat primer a [[Terol]] i despuix a Castelló, com a ingenier de la Prefectura d'Indústria. En aquella época conegué Josefa Ferrer Carrera en la qui es casà en l'any [[1941]], el matrimoni tingué tres fills: Maribel, Emili i Elisea.
Llínea 20: Llínea 22:  
Durant la seua época en el Ministeri d'Indústria desenrolla diverses investigacions i estudis en camps com l'electricitat i l'energia nuclear. Aixina, destaquen publicacions com ''Comercio e industria en los productos de secano'', ''Industria de la alimentación'', ''Reactores nucleares'', ''La economía de Castellón'' o ''Industrias químicas y del papel''.  
 
Durant la seua época en el Ministeri d'Indústria desenrolla diverses investigacions i estudis en camps com l'electricitat i l'energia nuclear. Aixina, destaquen publicacions com ''Comercio e industria en los productos de secano'', ''Industria de la alimentación'', ''Reactores nucleares'', ''La economía de Castellón'' o ''Industrias químicas y del papel''.  
   −
Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en [[1942]].
+
Una fita d'eixa época és el descobriment d'uns models de gasogens per a l'automoció, que patentà en [[1942]]. L'us dels carburants per a l'indústria i el transport eren molt dificultosos per la crisis del carburant que sofria [[Espanya]], l'ingeni i l'inquietut de Casimir el feu capaç de crear un sistema que fon la taula de salvació dels gasogens. El seu gasogen començà a amprar-se en autobusos i camions i va seguir en els automòvils.
    
En la mort de [[Carlos González-Espresati]] en [[1970]] es feu càrrec de la presidència de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (''Temas de nuestro tiempo'' o ''El mito de Prometeo''), i en valencià (''El sector menyspreat'').
 
En la mort de [[Carlos González-Espresati]] en [[1970]] es feu càrrec de la presidència de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), etapa en la que conreà l'escritura en géneros com l'ensaig i la narrativa, tant en castellà (''Temas de nuestro tiempo'' o ''El mito de Prometeo''), i en valencià (''El sector menyspreat'').
26 302

edicions

Menú de navegació