Canvis

En virtut del [[tractat de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que despuix se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

En virtut del [[tractat de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que despuix se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en l'any [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

===Corona de Castella===

===Corona de Castella===