Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
323 bytes afegits ,  16:15 5 set 2019
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
El '''Nou Estadi Castàlia''' és l'actual camp de [[fútbol]] a on el [[CD Castelló|Club Deportiu Castelló]] disputa els seus partits com a local.  
 
El '''Nou Estadi Castàlia''' és l'actual camp de [[fútbol]] a on el [[CD Castelló|Club Deportiu Castelló]] disputa els seus partits com a local.  
   −
El Nou Estadi Castàlia està situat en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], té una capacitat per a 16.000 espectadors i fon inaugurat el 17 de juny de [[1987]]. L'Estadi, a pesar de ser relativament jove, s'ha vist modificat en vàries ocasions, una d'elles va ser la remodelació en la temporada 2004-05 que passà de tindre de 14.000 a 16.000 localitats. Les seues dimensions son de 102 x 70 m. sent un dels terrenys de joc més amples del fútbol espanyol, puix alguns igualen els seus 70 m. pero cap ho supera. Anteriorment l'equip disputava els seus partits locals en el [[Camp del Sequiol|camp del Sequiol]] i en l'antic Estadi Castàlia.
+
El Nou Estadi Castàlia està situat, en l'avinguda de Benicàssim, en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], té una capacitat per a 16.000 espectadors i fon inaugurat el 17 de juny de [[1987]]. L'Estadi, a pesar de ser relativament jove, s'ha vist modificat en vàries ocasions, una d'elles fon la remodelació en la temporada 2004-05 que passà de tindre de 14.000 a 16.000 localitats. Les seues dimensions son de 102 x 70 m. sent un dels terrenys de joc més amples del fútbol espanyol, puix alguns igualen els seus 70 m. pero cap ho supera. Anteriorment l'equip disputava els seus partits locals en el [[Camp del Sequiol|camp del Sequiol]] i en l'antic Estadi Castàlia.
    
== Del Sequiol al vell Castàlia ==
 
== Del Sequiol al vell Castàlia ==
Llínea 18: Llínea 18:  
Quan la temporada 1980-81 el Club Deportiu Castelló va ascendir a [[Primera Divisió]], l'afició va demanar a veus un nou camp que estiguera d'acort en les necessitats d'una ciutat en un club en la màxima categoria del fútbol espanyol. Es va fer famós el crit de: "¡Volem camp!, ¡Volem camp!".
 
Quan la temporada 1980-81 el Club Deportiu Castelló va ascendir a [[Primera Divisió]], l'afició va demanar a veus un nou camp que estiguera d'acort en les necessitats d'una ciutat en un club en la màxima categoria del fútbol espanyol. Es va fer famós el crit de: "¡Volem camp!, ¡Volem camp!".
   −
Despuix de la compra de varis solars per a construir un nou estadi (enfront de lo que hui és l'hipermercat ''Alcampo''), i per diversos motius (com les escasses ajudes rebudes junt a un emplaçament dels terrenys massa apartats de la ciutat), el proyecte d'un nou estadi no va poder consumar-se i els terrenys adquirits varen passar a mans de l'Ajuntament.
+
Despuix de la compra de varis solars per a construir un nou estadi (enfront de lo que hui és l'hipermercat ''Alcampo''), i per diversos motius (com les escasses ajudes rebudes junt a un emplaçament dels terrenys massa apartats de la ciutat), el proyecte d'un nou estadi no va poder consumar-se i els terrenys adquirits varen passar a mans de l'Ajuntament, cedits en l'any [[1982]] per l'administració de l'Estat.
   −
Fins que en la temporada 1985-86 el Club Deportiu Castelló es trobava lluitant per ascendir a Primera Divisió junt al Real Múrcia, Real Club Deportiu Mallorca, Elig Club de Fútbol i Centre d'Esports Sabadell Fútbol Club. En motiu d'un partit en el Mini Estadi de Barcelona al que es varen desplaçar molts aficionats albinegres, el pensament va ser unànim en reconéixer a l'estadi blaugrana com un bon model per a un futur estadi castellonenc. Prenent com a model el Mini Estadi del FC Barcelona, i pensant en girar l'orientació del nou estadi (puix la majoria d'estadis estan orientats Nort-Sur i el vell Castàlia ho estava Est-Oest), varen començar les obres el [[5 d'agost]] de [[1986]]. El nou estadi devia estar construït en 10 mesos i el presupost era de 350 millons de pessetes, a sufragar entre la [[Generalitat Valenciana]], el Castelló i la [[Diputació de Castelló]].
+
Fins que en la temporada 1985-86 el Club Deportiu Castelló es trobava lluitant per ascendir a Primera Divisió junt al Real Múrcia, Real Club Deportiu Mallorca, Elig Club de Fútbol i Centre d'Esports Sabadell Fútbol Club. En motiu d'un partit en el Mini Estadi de Barcelona al que es varen desplaçar molts aficionats albinegres, el pensament va ser unànim en reconéixer a l'estadi blaugrana com un bon model per a un futur estadi castellonenc. Prenent com a model el Mini Estadi del FC Barcelona, i pensant en girar l'orientació del nou estadi (puix la majoria d'estadis estan orientats Nort-Sur i el vell Castàlia ho estava Est-Oest), varen començar les obres el [[5 d'agost]] de [[1986]]. El nou estadi devia estar construït en 10 mesos i el presupost era de 350 millons de pessetes, a sufragar entre la [[Generalitat Valenciana]], el [[CD Castelló]] i la [[Diputació de Castelló]].
 +
 
 +
L'any [[1987]] se va procedir al derrocament de les instalacions existents i la construcció del nou camp municipal de fútbol. Entre les novetats que s'introduixen, una de les més importants fon la nova orientació Nort-Sur. 
    
L'arquitecte fon Joaquín Tirado i l'empresa encarregada de la seua construcció fon Huarte i Cía. La similitut en el miniestadi blaugrana no fon total, ya que pel nort es chocava en la piscina coberta i pel sur en el carrer Osca. Dels 350 millons presupostats es va passar a 500, puix es varen introduir millores en numerosos aspectes de l'estadi com les torres de llum i les butaques blanques i negres, que en el proyecte inicial no constaven (en la maqueta que encara es conserva no estan).
 
L'arquitecte fon Joaquín Tirado i l'empresa encarregada de la seua construcció fon Huarte i Cía. La similitut en el miniestadi blaugrana no fon total, ya que pel nort es chocava en la piscina coberta i pel sur en el carrer Osca. Dels 350 millons presupostats es va passar a 500, puix es varen introduir millores en numerosos aspectes de l'estadi com les torres de llum i les butaques blanques i negres, que en el proyecte inicial no constaven (en la maqueta que encara es conserva no estan).
26 302

edicions

Menú de navegació