26 205
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + − La plaça és en gran part peatonal, té una escultura en bronze en homenage al llaurador, personage principal de les terres castellonenques en l'época medieval, degut al seu clima i als drets de prioritat de rec de la séquia Major que passa per la plaça. + + +
sense resum d'edició
La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic Convent dels Dominics i deu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell.
La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic Convent dels Dominics i deu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell.
== Història ==
La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també varies cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el [[sigle XVI]] que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]].
El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any [[1934]] pero l'actual traçat és de [[1993]] quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado.
== Descripció ==
== Descripció ==
És una plaça pavimentada en gran part peatonal, en assents que recorden el modernisme de Gaudí, ya que s'ha utilisat la tècnica del [[Trencadís|trencadís]], té una escultura en bronze en homenage al llaurador, personage principal de les terres castellonenques en l'época medieval, degut al seu clima i als drets de prioritat de rec de la séquia Major que passa per la plaça.
En l'antic solar de l'antiga Beneficència hui s'alça l'edifici del Conservatori Professional de Música i l'Escola d'Arts i Oficis Artístics. Actualment sols se conserva el claustre de l'antic convent dels Dominics.
== Utilisació ==
== Utilisació ==