Canvis

L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori

L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]]. L'ermita està excavada en la roca.  

de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]].

Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt

Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]].

especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]].

 

L'ermita de la Magdalena està catalogada com a Be d'Interés Cultural i figura inscrit en el Patrimoni Nacional i en Patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]].  

== Descripció ==

== Descripció ==

La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada

La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.

com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.

 

Es tracta d'una construcció de la que en [[1455]] es va construir el pòrtic i en [[1456]] la capella, construint-se ya en el [[sigle XVII]] la cuina i l'aljup. En [[1758]], en el [[sigle XVIII]], el mestre Vicent Pellicer li donà la configuració actual d'ermita d'hostage i torre adossada.  

Es tracta d'una construcció de la que en [[1455]] es va construir el pòrtic i en [[1456]] la capella, construint-se ya en el [[sigle XVII]] la cuina i en el [[sigle XVIII]] l'hostage. L'edifici conta en dos naus en arqueries sobre columnes en centre i pilastres als costats, cobrint-se l'ermita en volta de canó. A l'exterior, dispon un pòrtic en un gran arc rebaixat des del que s'accedix a la portada de l'hostage en arc de mig punt.

L'edifici conta en dos naus en arqueries sobre columnes en centre i pilastres als costats, cobrint-se l'ermita en volta de canó. A l'exterior, dispon d'un pòrtic en un gran arc rebaixat des del que s'accedix a la portada de l'hostage en arc de mig punt.

== Història ==

== Història ==

L’ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljub en época musulmana, que en el [[sigle XV]] es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.

L'ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljub en época musulmana, que en el [[sigle XV]] es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.

== Flora ==

== Flora ==

   

   

La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc

La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.  

format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.  

== Fauna ==

== Fauna ==

Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la

Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tartuga europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies

granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tartuga

protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'[[Estornell|estornell]] negre. Per la seua banda, les espècies de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu, la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja

europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies

protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el

teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'[[Estornell|estornell]] negre. Per la seua banda, les espècies

de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu,

la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja

== Vore també ==

== Vore també ==