26 205
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + − '''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, va destinar els bens familiars al servici de l’Iglesia castellonenca. + − Va ser nomenat presbiter en l’Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l’any [[1857]] i celebrà la primera misa el mateix any en l’archiprestal de Santa Maria de Castelló a l’edat de 43 anys. + − Gestione que les religioses de la congregacio de Nostra Senyora de la Consolacio atenguen als malalts en l’Hospital Provincial de [[Castelló]] en l'any [[1858]]. + − El bisbe de [[Tortosa]] nomena a Joan B. Cardona Vives nou archipreste de [[Castelló]] i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledo, també de [[Castelló]] en l’any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l’image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de [[Castelló de la Plana]]. + − Va ser nomenat també membre de la Real Academia d’Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics. + − Promou les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gotics del temple, també sufraga la construcció del nou altar major, l’organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de [[Castelló]] en l’any [[1869]]. + − En l'any [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüencies pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]]. + − Per mig d’ell arriben a [[Castelló]] monges de la congregació germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de [[Castelló]]. + − Se publica en [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any. + − En l’any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom. + − + + + − + + Llínea 45:
Llínea 59: + Llínea 52:
Llínea 67: + Llínea 66:
Llínea 82: − + + Llínea 81:
Llínea 98: − + + Llínea 153:
Llínea 171: − + − + + Llínea 164:
Llínea 183: − [[Categoria:Valencianisme]] + +
sense resum d'edició
[[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
{{Biografia|
| nom = Joan Batiste Cardona i Vives
| image = [[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Religiós
| data_naix = [[1855]]
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1898]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]]
== Biografia ==
Joan Batiste Cardona i Vives fon fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de l'Iglesia castellonenca.
Fon nomenat presbíter en l'Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l'any [[1857]] i celebrà la primera missa el mateix any en l'archiprestal de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]] a l'edat de 43 anys.
Gestionà que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atengueren als malalts en l'[[Hospital Provincial de Castelló]] en l'any [[1858]].
El bisbe de [[Tortosa]] nomenà a Joan B. Cardona Vives nou archiprest de [[Castelló]] i prior del [[Basílica del Lledó|santuari de la Mare de Deu del Lledó]], també de Castelló, en l'any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l'image de la [[Mare de Deu del Lledó|Mare de Deu de Lledo]], patrona de [[Castelló de la Plana]].
Fon nomenat també membre de la Real Academia de l'Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.
Promogue les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. [[Manuel Montesinos Arlandis]] i D. [[Godofredo Ros de Ursinos]], de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufragà la construcció del nou altar major, l'organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de la ciutat de Castelló, en l’any [[1869]].
En l'any [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]].
Per mig d'ell arriben a Castelló les monges de la Congregació Germanes dels Desamparats per a fundar l'Asil en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló.
Se publica en la ciutat de [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.
L'[[Ajuntament de Castelló]] nomena fill predilecte de la ciutat a '''Joan Batiste Cardona Vives''' en l’any [[1885]], en el mateix any Castelló patix una passera de colera i ajuda en l’atenció als malalts i persones pobres.
En l'any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples de la Santíssima Trinitat i la Sagrada Família (conegut per els castellonencs com "els frares") en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d'un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s'impartixen classes), i l'alçada d'una escultura al Rei [[Jaume I]] el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.
L'[[Ajuntament de Castelló]] el nomenà fill predilecte de la ciutat en l'any [[1885]], en eixe mateix any Castelló patix una passera de còlera i ajuda en l'atenció als malalts i persones pobres.
== Nomenament de fill predilecte ==
== Nomenament de fill predilecte ==
Acort de l’Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l’any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia):
Acort de l'Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l'any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia original):
''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:''
''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:''
== Periodic republicà “El Clamor”. ==
== Periodic republicà “El Clamor”. ==
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):
== Relació de fets, despuix de la seua mort ==
== Relació de fets, despuix de la seua mort ==
[[1894]] - Colocació de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].
[[1894]] - Colocació de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].
[[1990]] – Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebració d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.
[[1990]] – Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebració d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.
== Relació d’entitats beneficiades pel seu testament ==
== Relació d'entitats beneficiades pel seu testament ==
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l’ortografia original d’aquell temps):
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l'ortografia original d'aquell temps):
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l’història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l'història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.
Decembre [[2006]] – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de [[Castelló]].
Decembre [[2006]] – [[Cardona i Vives|Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Valencianisme]]