Canvis

Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.

Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.

== Història de les festes ==

=== Història de les festes ===

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal.​ El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal.​ El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat,​ lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra.​ En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum.​ En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat.​ En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.

Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat,​ lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra.​ En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum.​ En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat.​ En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.

Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: Manuel Segarra Ribés, Carlos G. Espresati, Manuel Vellón Bellido, Carlos Múrria Arnau, Antoni Pascual Felip, Eduart Codina Armengot, Luis Sales Boli i Bernat Artola, entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la Junta Central de Festes i un programa de festes, transforman la festa conforme la coneixem hui en dia.

Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: Manuel Segarra Ribés, Carlos G. Espresati, Manuel Vellón Bellido, Carlos Múrria Arnau, Antoni Pascual Felip, Eduart Codina Armengot, Luis Sales Boli i Bernat Artola, entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la Junta Central de Festes i un programa de festes, transforman la festa conforme la coneixem hui en dia.