Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
88 bytes afegits ,  19:50 16 ago 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
L''''estornell''' (Del llatí ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en castellà ''estornino'', és un [[Pardal|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'hivern i groc en l'estiu. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls.
+
[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg|thumb|Estornell]]
   −
Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, i fins i tot més al sur, cap a la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.
+
L''''estornell''' (Del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls.
 +
 
 +
Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.
    
Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.
 
Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.
124 521

edicions

Menú de navegació