1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Càlig''' és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
'''Càlig''' és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
==Geografia==
Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. Lo terme municipal de Càlig limita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]. S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135.
Lo terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al [[mestral]], vent fret procedent de l'[[Aragó]]. Lo seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la ''Tossa'' (169 m) les ''Forques'' (185 m) i la ''Somada'' (194 m) el ''Mas d'en Vernet'' (204 m).
A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per on se canalisen les aigües. En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigüa torrencial i la dels barrancs que afluïxen.
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable quantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.
== Història ==
Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, lo seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de [[1234]] fins a [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[segle XIX]]. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol del [[1234]] juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'onze de giner de [[1540]] va ser erigida en vila independent. En [[1649]] va ser saquejada durant la guerra dels ''Segadors''.
{{Municipis de El Baix Maestrat}}
{{Municipis de El Baix Maestrat}}