Canvis

'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], [[12 de juny]] de [[1921]] - [[Madrit]], [[13 de novembre]] de [[2010]]) va ser un director i guioniste de [[Cine|cine]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], [[12 de juny]] de [[1921]] - [[Madrit]], [[13 de novembre]] de [[2010]]) va ser un director i guioniste de [[Cine|cine]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].

De jove, decidí estudiar [[Dret]] i despuix Filosofia i Lletres, pero mes tart, en [[1947]], canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].

De jove, decidí estudiar [[Dret]] i despuix Filosofia i Lletres, pero més tart, en l'any [[1947]], canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].

Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tengut durant la [[Segona República Espanyola]].

Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tengut durant la [[Segona República Espanyola]].

Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]] '', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'història del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]] '' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]] ''. Treballà en  set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].

Debutà com a director en l'any [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]] '', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'història del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]] '' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]] ''. Treballà en  set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].

El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]] ''.

El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]] ''.

En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]] ''. La seua película ''[[Plácido]] '' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore.

En l'any [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]] ''. La seua película ''[[Plácido]] '' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore.

Ha obtengut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.

Ha obtengut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes més rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.

Es pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mort en [[2002]] a causa d'un [[càncer]].

És pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mort en [[2002]] a causa d'un [[càncer]].

*''[[El verdugo]] '' (1963).  

*''[[El verdugo]] '' (1963).  

*''[[Las pirañas]] '' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna.

*''[[Las pirañas]] '' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna.

*''[[¡Vivan los novios!]] '' (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes son [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]].

*''[[¡Vivan los novios!]] '' (1969). Una de les películes mes desconegudes i més poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes són [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]].

*''[[Tamaño natural]] '' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]].

*''[[Tamaño natural]] '' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]].

*''[[La escopeta nacional]] '' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.  

*''[[La escopeta nacional]] '' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.  

*''[[Nacional III]] '' (1982).

*''[[Nacional III]] '' (1982).

*''[[La vaquilla]] '' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comèdia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.  

*''[[La vaquilla]] '' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comèdia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.  

*''[[Moros y cristianos]] '' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes.

*''[[Moros y cristianos]] '' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies més valencianes.

*''[[Todos a la cárcel]] '' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.

*''[[Todos a la cárcel]] '' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.

*''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]] '' (per a televisió, (1997).

*''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]] '' (per a televisió, (1997).