26 027
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Carlos Selma Roig''' (Burriana, 20 de giner de 1872 - 24 de febrer de 1954) fon un polític valencià. == Biografia == Carlos Se...»
'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - 24 de febrer de [[1954]]) fon un polític [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Carlos Selma naixqué en Burriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en el si d'una família humil. Estudià en l'Institut de Santa Clara de la ciutat de Castelló, hui ya desaparegut, a on es troba en l'actualitat la plaça Santa Clara.
De menut, se li trobà un tumor en la cama dreta que el tingué molt de temps immovilisat i del que sofriria una coixera durant sa vida.
La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en [[Madrit]], afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'[[Espanya]] influenciat per [[Francisco González Chermá]] i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.
Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.
Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de Gramàtica, Aritmètica i Geometria. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].
== Política ==
Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i [[Salvador Guinot]], que se incorporà en [[1907]]. També formà part de la Corporació de [[1908]] junt a Carlos González Espresati i en [[1909]] en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en [[1920]]. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en [[1922]]. En les eleccions d'abril de l'any [[1931]] formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el [[Front Popular]].
De la mà de [[Fernando Gasset]], president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamor'', els atres periòdics locals de Castelló foren: ''República'', ''El Liberal'' i ''Heraldo de Castellón''.
Fon designat president de la [[Diputació de Castelló]] i estaria en el càrrec des d'abril de [[1931]] fins a [[1936]] que començaria la [[Guerra Civil]]. La seua llabor al front de la Diputació font molt fecunda, dotaria a l'[[Hospital Provincial]] de calefacció, crearia el Museu d'Artesans i compraria a l'Estat l'edifici de la Beneficència. També intentà el soterrament de la via del tren per Castelló en varis proyectes.
== Referències ==
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Selma%20Roig.pdf Carlos Selma Roig - Salvador Bellés]
== Biografia ==
Carlos Selma naixqué en Burriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en el si d'una família humil. Estudià en l'Institut de Santa Clara de la ciutat de Castelló, hui ya desaparegut, a on es troba en l'actualitat la plaça Santa Clara.
De menut, se li trobà un tumor en la cama dreta que el tingué molt de temps immovilisat i del que sofriria una coixera durant sa vida.
La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en [[Madrit]], afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'[[Espanya]] influenciat per [[Francisco González Chermá]] i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.
Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.
Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de Gramàtica, Aritmètica i Geometria. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].
== Política ==
Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i [[Salvador Guinot]], que se incorporà en [[1907]]. També formà part de la Corporació de [[1908]] junt a Carlos González Espresati i en [[1909]] en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en [[1920]]. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en [[1922]]. En les eleccions d'abril de l'any [[1931]] formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el [[Front Popular]].
De la mà de [[Fernando Gasset]], president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamor'', els atres periòdics locals de Castelló foren: ''República'', ''El Liberal'' i ''Heraldo de Castellón''.
Fon designat president de la [[Diputació de Castelló]] i estaria en el càrrec des d'abril de [[1931]] fins a [[1936]] que començaria la [[Guerra Civil]]. La seua llabor al front de la Diputació font molt fecunda, dotaria a l'[[Hospital Provincial]] de calefacció, crearia el Museu d'Artesans i compraria a l'Estat l'edifici de la Beneficència. També intentà el soterrament de la via del tren per Castelló en varis proyectes.
== Referències ==
* [http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Carlos%20Selma%20Roig.pdf Carlos Selma Roig - Salvador Bellés]