Canvis

== Orige i evolució del terme ==

== Orige i evolució del terme ==

[[Adam Smith]] va introduir el terme al vocabulari econòmic com [[administració|administrador]] ([[gerència]], [[administració]]) en ''[[La riquea de les nacions]]'', on diu:

[[Adam Smith]] va introduir el terme al vocabulari econòmic com [[administració|administrador]] ([[gerència]], [[administració]]) en ''[[La riquea de les nacions]]'', a on diu:

{{cita|“Hi haurà acàs qui s'imagine que estos beneficis del [[capital financer|capital]] són tan sol un nom distint pels salaris d'una particular espècie de treball, com és el d'inspecció i direcció. Pero són dos coses completament distintes, regulant-se per principis d'una naturalea especial. (...) En moltes grans obres, casi la totalitat de la llabor d'este tipo està destinada a algun empleat (''*clerk''<*ref> La paraula ''*clerk'' designa a un empleat d'oficina. En [[:m:w:en:clerk_(position)|anglés]], es definix com “un treballador de coll blanc que eixercita tasques generals d'oficina o, en ocasions, de venda”.</ref>) principal. Els salaris pagats a esta persona representen el valor de dita llabor de direcció i inspecció ... (pero).. mai guarden proporció en el capital que manegen (''management'', en l'original en [[idioma anglés|anglés]]); i el propietari d'eixe capital, a pesar que és aixina lliberat de casi tot treball, encara espera que els seus beneficis conserven una proporció regular en la seua inversió...”.|A. Smith, ''La riquea de les nacions'', Llibre I, Cap. VI “Sobre els elements components del preu de les mercaderies”}}

{{cita|“Hi haurà acàs qui s'imagine que estos beneficis del [[capital financer|capital]] són tan sol un nom distint pels salaris d'una particular espècie de treball, com és el d'inspecció i direcció. Pero són dos coses completament distintes, regulant-se per principis d'una naturalea especial. (...) En moltes grans obres, casi la totalitat de la llabor d'este tipo està destinada a algun empleat (''*clerk''<*ref> La paraula ''*clerk'' designa a un empleat d'oficina. En [[:m:w:en:clerk_(position)|anglés]], es definix com “un treballador de coll blanc que eixercita tasques generals d'oficina o, en ocasions, de venda”.</ref>) principal. Els salaris pagats a esta persona representen el valor de dita llabor de direcció i inspecció ... (pero).. mai guarden proporció en el capital que manegen (''management'', en l'original en [[idioma anglés|anglés]]); i el propietari d'eixe capital, a pesar que és aixina lliberat de casi tot treball, encara espera que els seus beneficis conserven una proporció regular en la seua inversió...”.|A. Smith, ''La riquea de les nacions'', Llibre I, Cap. VI “Sobre els elements components del preu de les mercaderies”}}

A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<*ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és cridat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o fins i tot cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut fins i tot traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i fins i tot contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal|problema de l'agent]]:

A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és cridat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o fins i tot cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut fins i tot traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i fins i tot contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal|problema de l'agent]]:

{{cita|"Ara be, no és raonable esperar que els directors d'estes companyies, en manejar molt més diners d'atres persones que d'ells mateixos, ho vigilen en el mateix ansiós conte en el que freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'eixes companyies sempre està caracterisat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat." i “ [...] la major part d'estos accionistes [...tindran que estar...] satisfets en rebre el divident semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los.”.| Adam Smith: ''La riquea de les nacions'', 1776, Madrit: Aliança Editorial; 1994.<ref> Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat chicotet, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.[http://web.archive.org/web/http://www.debunkingeconomics.com/marx/smith_pin.htm Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)]</ref>}}

{{cita|"Ara be, no és raonable esperar que els directors d'estes companyies, en manejar molt més diners d'atres persones que d'ells mateixos, ho vigilen en el mateix ansiós conte en el que freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'eixes companyies sempre està caracterisat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat." i “ [...] la major part d'estos accionistes [...tindran que estar...] satisfets en rebre el divident semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los.”.| Adam Smith: ''La riquea de les nacions'', 1776, Madrit: Aliança Editorial; 1994.<ref> Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat chicotet, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.[http://web.archive.org/web/http://www.debunkingeconomics.com/marx/smith_pin.htm Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)]</ref>}}