Canvis

A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, [[Felip V]] va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colónia Nova de Sant Felipe'', o simplement ''Sant Felipe''.

 

Tradicionalment s'ha dit que la ciutat va ser incendiada durant un any sancer (d'ahí l'apelatiu de ''socarrats'', que es dona popularment als xativins). No obstant, actualment es considera que els danys, si ben importants, no varen poder ser tan grans, ya que es conserven molts dels edificis d'anteriors époques. Sí va haver, no obstant, un proyecte per a derribar gran part del caixco urbà i construir nous carrers, pero la remodelació no es va portar a terme per problemes tècnics i de propietat. En tot, la major afronta per a la ciutat va ser la desmembracio de l'antiga governació, la merma de funcions civils i la negació de la seua condició de ciutat històrica, que es va reflectir en el canvi del seu nom pel de ''Colònia Nova de Sant Felip'', o simplement ''Sant Felip'', nom que es mantingué fins a les [[Corts de Càdis]] de [[1811]] a on, per iniciativa del diputat [[Joaquín Lorenzo Villanueva]], li fon restituït el nom de Xàtiva.

=== Edat Contemporànea ===

=== Edat Contemporànea ===