Canvis

En la porció suroest de l'estat destaquen les montanyes cridades [[Tossals Negres]] (en anglés Black Hills). És una regió de gran importancia religiosa per als [[Amerindi|amerindis]] locals, aixina com una important atracció turística, perque els Tossals Negres conté al famós [[Mont Rushmore]], a on estan insculpits els busts de quatre [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]]. Esta enorme escultura és una de les atraccions turístiques més conegudes del [[Terra|món]], i que dona a l'estat el sobrenom de ''The Mount Rushmore State''.

En la porció suroest de l'estat destaquen les montanyes cridades [[Tossals Negres]] (en anglés Black Hills). És una regió de gran importancia religiosa per als [[Amerindi|amerindis]] locals, aixina com una important atracció turística, perque els Tossals Negres conté al famós [[Mont Rushmore]], a on estan insculpits els busts de quatre [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]]. Esta enorme escultura és una de les atraccions turístiques més conegudes del [[Terra|món]], i que dona a l'estat el sobrenom de ''The Mount Rushmore State''.

La regió que forma actualment Dakota del Sur fon una de les últimes zones d'Estats Units continental en ser explorat i assentada pels estadounidencs. En l'any [[1858]], el govern nortamericà creà el [[Territori de Dakota]] (un territori que incloïa lo que forma actualment els estats de [[Dakota del Nort]] i Dakota del Sur, fins llavors part del Territori de [[Minnesota]]). El Territori de Dakota estigué escasament poblat fins el [[sigle XIX]], quan les primeres llínies [[ferrocarril|ferroviaries]] foren construïdes a lo llarc del Territori de Dakota, incentivant aixina la pràctica de l'agricultura en la regió. Inicialment, soles alguns pocs [[Latifundi|latifundistes]] dominaven l'economia del territori. No obstant, l'èxit d'estos latifundistes i els [[ferrocarril]]s atragueren a mils de persones a la regió. El [[2 de novembre]] de [[1889]], el Territori de Dakota fon dividit en els actuals Dakota del Nort i Dakota del Sur, i abdós foren elevades a la categoria d'estats, incorporant-se a l'[[Estats Units|Unió]].

La regió que forma actualment Dakota del Sur fon una de les últimes zones d'Estats Units continental en ser explorat i assentada pels estadounidencs. En l'any [[1858]], el govern nortamericà creà el [[Territori de Dakota]] (un territori que incloïa lo que forma actualment els estats de [[Dakota del Nort]] i Dakota del Sur, fins llavors part del Territori de [[Minnesota]]). El Territori de Dakota estigué escasament poblat fins el [[sigle XIX]], quan les primeres llínies [[ferrocarril|ferroviaries]] foren construïdes a lo llarc del Territori de Dakota, incentivant aixina la pràctica de l'agricultura en la regió. Inicialment, soles alguns pocs [[Latifundi|latifundistes]] dominaven l'economia del territori. No obstant, l'èxit d'estos latifundistes i els [[ferrocarril]]s atragueren a mils de persones a la regió. El [[2 de novembre]] de l'any [[1889]], el Territori de Dakota fon dividit en els actuals Dakota del Nort i Dakota del Sur, i abdós foren elevades a la categoria d'estats, incorporant-se a l'[[Estats Units|Unió]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==