Canvis

Les tensions entre estats proesclavistes i els abolicionistes, junt en l'aument dels desacorts en la relació entre el govern federal i els estatals provocaren conflictes violents en l'expansió de l'esclavitut en els nous estats. [[Abraham Lincoln]], candidat del Partit Republicà i un gran abolicioniste, fon triat [[president dels Estats Units|president]] en [[1860]]. Abans que prenguera possessió del seu càrrec, els set estats esclavistes declararen la seua secessió dels Estats Units, formant els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. El govern federal argüí que la secessió era illegal, i pronte es va produir l'atac per part dels secessionistes a Fort Sumter, iniciant-se aixina la [[Guerra Civil Nortamericana]].

Les tensions entre estats proesclavistes i els abolicionistes, junt en l'aument dels desacorts en la relació entre el govern federal i els estatals provocaren conflictes violents en l'expansió de l'esclavitut en els nous estats. [[Abraham Lincoln]], candidat del Partit Republicà i un gran abolicioniste, fon triat [[president dels Estats Units|president]] en [[1860]]. Abans que prenguera possessió del seu càrrec, els set estats esclavistes declararen la seua secessió dels Estats Units, formant els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. El govern federal argüí que la secessió era illegal, i pronte es va produir l'atac per part dels secessionistes a Fort Sumter, iniciant-se aixina la [[Guerra Civil Nortamericana]].

Després de la victòria de l'Unió en [[1865]], es varen afegir tres esmenes a la [[Constitució dels Estats Units d'Amèrica|constitució]] per a garantisar la llibertat dels casi quatre millons d'afroamericans que havien sigut esclaus, convertint-los en ciutadans i [[Quinzena Esmena a la Constitució dels Estats Units|donant-los el dret de vot]]. La guerra i la seua resolució donaren lloc a un aument substancial de les competències del govern federal.  

Després de la victòria de l'Unió en [[1865]], es varen afegir tres esmenes a la [[Constitució dels Estats Units d'Amèrica|constitució]] per a garantisar la llibertat dels casi quatre millons d'afroamericans que havien segut esclaus, convertint-los en ciutadans i [[Quinzena Esmena a la Constitució dels Estats Units|donant-los el dret de vot]]. La guerra i la seua resolució donaren lloc a un aument substancial de les competències del govern federal.  

Després de la guerra va tindre lloc l'assessinat del president Lincoln, durant l'época coneguda com la [[Reconstrucció]] en la qual es desenrollaren polítiques encaminades a la reintegració i la reconstrucció dels estats meridionals garantisant al mateix temps els drets dels nous esclaus lliberats. Les controvertides eleccions presidencials de [[1876]] es resolgueren per mig del [[Compromís de 1877]], pel qual els demócrates meridionals varen reconéixer com a president a [[Rutherford B. Hayes]] a canvi de que este retirara les tropes que encara permaneixien desplegades en [[Louisiana]], [[Carolina del Sur]] i [[Florida]].

Després de la guerra va tindre lloc l'assessinat del president Lincoln, durant l'época coneguda com la [[Reconstrucció]] en la qual es desenrollaren polítiques encaminades a la reintegració i la reconstrucció dels estats meridionals garantisant al mateix temps els drets dels nous esclaus lliberats. Les controvertides eleccions presidencials de [[1876]] es resolgueren per mig del [[Compromís de 1877]], pel qual els demócrates meridionals varen reconéixer com a president a [[Rutherford B. Hayes]] a canvi de que este retirara les tropes que encara permaneixien desplegades en [[Louisiana]], [[Carolina del Sur]] i [[Florida]].

Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president

Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president

El [[poder judicial]] està compost pels tribunals federals de districte (almenys un en cada estat), 11 tribunals federals d'apelació, i la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]]. Els juges federals són nomenats pel president en l'aprovació del Senat; per a minimisar les influències polítiques, els nomenaments són per a tota la vida. Els tribunals federals decidixen casos relacionats en la llei federal, conflictes entre estats o entre ciutadans de distints estats. Un nortamericà que senta que ha sigut sentenciat baix una llei injusta, pot apelar i portar el seu cas fins a La Cort Suprema, la qual pot decidir que la llei és inconstitucional. En eixe cas la llei queda anulada.

El [[poder judicial]] està compost pels tribunals federals de districte (almenys un en cada estat), 11 tribunals federals d'apelació, i la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]]. Els juges federals són nomenats pel president en l'aprovació del Senat; per a minimisar les influències polítiques, els nomenaments són per a tota la vida. Els tribunals federals decidixen casos relacionats en la llei federal, conflictes entre estats o entre ciutadans de distints estats. Un nortamericà que senta que ha segut sentenciat baix una llei injusta, pot apelar i portar el seu cas fins a La Cort Suprema, la qual pot decidir que la llei és inconstitucional. En eixe cas la llei queda anulada.

Per a esmenar la Constitució, l'esmena proposta ha de ser aprovada en el Congrés per una majoria de dos terceres parts de cada cambra, i a la votació han d'assistir al manco tres quartes parts dels estats. En més de 195 anys, la Constitució ha sigut esmenada en 27 ocasions. Les primeres 10 esmenes (la Declaració de Drets) garantisen les llibertats individuals: de religió, de reunió, d'expressió, el dret a un juí just, el respecte a la vivenda de cada u. Les esmenes posteriors narren la lluita dels Estats Units per l'igualtat, la justícia per a tot el seu poble. Estes esmenes han abolit l'esclavitut, prohibixen qualsevol negació de drets a causa de la raça, otorguen el vot a la dòna i els ciutadans del Districte de Columbia, i permeten als ciutadans votar als 18 anys.

Per a esmenar la Constitució, l'esmena proposta ha de ser aprovada en el Congrés per una majoria de dos terceres parts de cada cambra, i a la votació han d'assistir al manco tres quartes parts dels estats. En més de 195 anys, la Constitució ha segut esmenada en 27 ocasions. Les primeres 10 esmenes (la Declaració de Drets) garantisen les llibertats individuals: de religió, de reunió, d'expressió, el dret a un juí just, el respecte a la vivenda de cada u. Les esmenes posteriors narren la lluita dels Estats Units per l'igualtat, la justícia per a tot el seu poble. Estes esmenes han abolit l'esclavitut, prohibixen qualsevol negació de drets a causa de la raça, otorguen el vot a la dòna i els ciutadans del Districte de Columbia, i permeten als ciutadans votar als 18 anys.

=== Política exterior ===

=== Política exterior ===

Com a membre de la ONU, els Estats Units contribuïxen al seu finançament en el 22,5% dels presuposts anuals ([[2006]]).<ref>Pàgina oficial de les nacions Unides: [http://www.un.org/News/ossg/honroll.html]</ref>

Com a membre de la ONU, els Estats Units contribuïxen al seu finançament en el 22,5% dels presuposts anuals ([[2006]]).<ref>Pàgina oficial de les nacions Unides: [http://www.un.org/News/ossg/honroll.html]</ref>

| ''Christmas''

| ''Christmas''

|}

|}

En el [[sigle XX]] i lo que portem del [[sigle XXI|XXI]], els Estats Units han sigut una gran potència cultural mundial, pero, a pesar de grans lluminàries com ara [[William Faulkner]], [[Frank Lloyd Wright]] o [[Jackson Pollock]], les seues grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat) no han de buscar-se en les arts tradicionals, sino en la ciència, la tecnologia, i en tres de les cridades ''arts populars'', considerades genuïnament nortamericans: el cine, l'historieta i la música popular ([[folk]]).

En el [[sigle XX]] i lo que portem del [[sigle XXI|XXI]], els Estats Units han segut una gran potència cultural mundial, pero, a pesar de grans lluminàries com ara [[William Faulkner]], [[Frank Lloyd Wright]] o [[Jackson Pollock]], les seues grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat) no han de buscar-se en les arts tradicionals, sino en la ciència, la tecnologia, i en tres de les cridades ''arts populars'', considerades genuïnament nortamericans: el cine, l'historieta i la música popular ([[folk]]).

=== Idiomes ===

=== Idiomes ===

[[Image:681px-2006 Pro Bowl tackle.jpg|thumb|El [[fútbol americà]] és el deport en número més gran d'espectadors en els EUA.]]

[[Image:681px-2006 Pro Bowl tackle.jpg|thumb|El [[fútbol americà]] és el deport en número més gran d'espectadors en els EUA.]]

Des de fins del [[Sigle XIX]], el [[béisbol]] ha sigut considerat com el [[deport nacional]], el [[fútbol americà]], el [[basquet]] i el [[hockey sobre gel]] són els tres atres grans deports d'equip professionals. L'[[Fútbol americà universitat|Escola de fútbol]] i la de basquet també atrauen a grans audiències. El [[Fútbol americà]] és el deport més popular als Estats Units.<ref>{{Cita web |autor=Krane, David K. |título=Professional Football Widens Its Lead Over Beisbol as Nation's Favorite Sport |url=http://www.harrisinteractive.com/harris_poll/index.asp?PID=337 |editorial=Harris Interactive |fecha=2002-10-30 |fechaacceso=2007-09-14}} Maccambridge, Michael (2004). ''America's Game: The Epic Story of How Pro Football Captured a Nation''. New York: Random House. ISBN 0-375-50454-0.</ref> El [[boxeig]] i les [[carreres de cavalls]] foren una vegada els programes més vists com a  deports individuals, pero han sigut eclipsats pel [[golf]] i el [[automovilisme]], particularment la [[NASCAR]]. El [[fútbol]] encara que no és un dels principals deports a nivell professional en el país, es juga molt en la joventut i els nivells d'aficionats; i la seua selecció destacada, a diferència d'atres països del món, és la femenina. Pistes de tenis i molts deports a l'aire lliure són molt populars.

Des de fins del [[Sigle XIX]], el [[béisbol]] ha segut considerat com el [[deport nacional]], el [[fútbol americà]], el [[basquet]] i el [[hockey sobre gel]] són els tres atres grans deports d'equip professionals. L'[[Fútbol americà universitat|Escola de fútbol]] i la de basquet també atrauen a grans audiències. El [[Fútbol americà]] és el deport més popular als Estats Units.<ref>{{Cita web |autor=Krane, David K. |título=Professional Football Widens Its Lead Over Beisbol as Nation's Favorite Sport |url=http://www.harrisinteractive.com/harris_poll/index.asp?PID=337 |editorial=Harris Interactive |fecha=2002-10-30 |fechaacceso=2007-09-14}} Maccambridge, Michael (2004). ''America's Game: The Epic Story of How Pro Football Captured a Nation''. New York: Random House. ISBN 0-375-50454-0.</ref> El [[boxeig]] i les [[carreres de cavalls]] foren una vegada els programes més vists com a  deports individuals, pero han segut eclipsats pel [[golf]] i el [[automovilisme]], particularment la [[NASCAR]]. El [[fútbol]] encara que no és un dels principals deports a nivell professional en el país, es juga molt en la joventut i els nivells d'aficionats; i la seua selecció destacada, a diferència d'atres països del món, és la femenina. Pistes de tenis i molts deports a l'aire lliure són molt populars.

Si be la majoria dels deports importants dels Estats Units han evolucionat de pràctiques europees, [[basquetbol]], [[tenis]], [[voleibol]] i el [[snowboarding]] són invencions de locals. [[Lacrosse]] i el [[surf]] sorgiren dels natius americans i els natius d'Hawaii. El Comité Olímpic dels Estats Units (COEEUU) va organisar els Jocs Olímpics de [[Jocs Olímpics de Saint Louis 1904|Saint Louis en 1904]], els jocs en [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1932|Los Ángeles en 1932]], novament els jocs olímpics en [[Jocs Olímpics de Los Angeles 1984|Los Ángeles en 1984]] i, en [[1996]], en [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Atlanta]]. Este comité té com a candidatura la ciutat de [[Chicago]] que podrà possiblement representar als Estats Units en els [[Jocs Olímpics de 2016]]. Els [[Estats Units en els Jocs Olímpics|Estats Units ha guanyat 2227 medalles en els Jocs Olímpics d'estiu]], més que cap atre país,<ref>{{Cita web|título=All-Time Medal Standings, 1896–2004 | editorial = Information Please|url=http://www.infoplease.Com/ipsa/A0115108.Html | fechaacceso=2007-06-14}}</ref> (guanyant en 15 de les 29 edicions) i 216 en els Jocs Olímpics d'hivern, el segon més.

Si be la majoria dels deports importants dels Estats Units han evolucionat de pràctiques europees, [[basquetbol]], [[tenis]], [[voleibol]] i el [[snowboarding]] són invencions de locals. [[Lacrosse]] i el [[surf]] sorgiren dels natius americans i els natius d'Hawaii. El Comité Olímpic dels Estats Units (COEEUU) va organisar els Jocs Olímpics de [[Jocs Olímpics de Saint Louis 1904|Saint Louis en 1904]], els jocs en [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1932|Los Ángeles en 1932]], novament els jocs olímpics en [[Jocs Olímpics de Los Angeles 1984|Los Ángeles en 1984]] i, en [[1996]], en [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Atlanta]]. Este comité té com a candidatura la ciutat de [[Chicago]] que podrà possiblement representar als Estats Units en els [[Jocs Olímpics de 2016]]. Els [[Estats Units en els Jocs Olímpics|Estats Units ha guanyat 2227 medalles en els Jocs Olímpics d'estiu]], més que cap atre país,<ref>{{Cita web|título=All-Time Medal Standings, 1896–2004 | editorial = Information Please|url=http://www.infoplease.Com/ipsa/A0115108.Html | fechaacceso=2007-06-14}}</ref> (guanyant en 15 de les 29 edicions) i 216 en els Jocs Olímpics d'hivern, el segon més.