Llínea 240: |
Llínea 240: |
| | | |
| == Finals del [[sigle XIX]]: el temps dels ingeniers == | | == Finals del [[sigle XIX]]: el temps dels ingeniers == |
− | Els anys centrals del sigle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i en [[1881]] s'organisà en [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Encara que el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia sigut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de fe, i fins i tot de reticència cap als científics ''purs''. Encara que la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que en la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre's a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i en la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per a les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com el [[corrent alterna]].<ref name=autogenerated1 /> | + | Els anys centrals del sigle XIX havien presenciat extraordinaris avanços en l'aplicació de l'electricitat a les comunicacions i en [[1881]] s'organisà en [[París]] una ''[[Exposició Internacional]] d'electricitat'' i un ''Congrès international des électriciens'' (Congrés internacional d'electricistes).<ref>Entre l'1 d'agost i el 15 de novembre i el segon del 15 de setembre al 19 d'octubre. (en francés) [http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY15.14/171/100/324/33/254 ''Exposition internationale d'électricité'']</ref> Encara que el coneiximent científic de l'electricitat i el magnetisme havia segut imprescindible, els tècnics o inventors adquiriren un sentiment de fe, i fins i tot de reticència cap als científics ''purs''. Encara que la teoria de Maxwell era ignorada per la majoria d'ingeniers elèctrics, que en la seua pràctica tecnològica no la necessitaven. Això no pogué mantindre's a partir de la demostració experimental de la radiació electromagnètica ([[Heinrich Hertz]], [[1888]]), i en la década dels noranta les noves generacions d'ingeniers incorporaren en més confiança les aportacions teòriques i estigueren millor preparats per a les noves tecnologies elèctriques que aplicaven els efectes del camp electromagnètic, com el [[corrent alterna]].<ref name=autogenerated1 /> |
| | | |
| Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat en l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins llavors era habitual que pobres i rics compartiren la mateixa casa els [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfs]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del sigle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horisontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor des de l'any [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vore secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]''). | | Dos invencions que aplicaven el [[motor elèctric]] a la tracció de vehículs revolucionaren particularment la vida urbana, permetent una movilitat en l'espai que es convertí en [[movilitat social]]: l'[[ascensor]] elèctric i el [[tramvia]] elèctric (abdós en participació de [[Frank J. Sprague]]). Fins llavors era habitual que pobres i rics compartiren la mateixa casa els [[Eixample (urbanisme)|eixamples]] burguesos (uns a la planta principal i atres a les [[golfs]]), en alçades que no solien superar les cinc o sis plantes. L'urbanisme del sigle XX permeté el creiximent de [[megaciutat]]s, en nítides diferències entre barris de rics i pobres, i en desplaçaments horisontals quilomètrics i de decenes de plantes en vertical (els [[arrapacels]]). El [[Metro de Londres]], que funcionava en locomotores de vapor des de l'any [[1863]], aplicà la tracció elèctrica per permetre llínies a més profunditat sense tants requisits de ventilació (nomenades '”deep-level'') des del [[1890]], i el sistema es difongué per atres ciutats europees i americanes ([[Metro de Budapest|Budapest]] i [[Glasgow]], [[1886]]; [[Boston]], [[1897]]; [[sobte de Buenos Aires]], [[1913]]; [[metro de Madrit]], [[1919]]). L'electrificació dels ferrocarrils fon posterior (vore secció [[Història de l'electricitat#Electrificació dels ferrocarrils|Electrificació dels ferrocarrils]]''). |
Llínea 247: |
Llínea 247: |
| [[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]] | | [[Archiu:Alexander Graham Bell in colors.jpg|thumb|100px|[[Alexander Graham Bell]] ]] |
| {{principal|Teléfon}} | | {{principal|Teléfon}} |
− | L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien sigut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent. | + | L'escocés-estadounidenc [[Alexander Graham Bell]], científic, inventor i [[logopèdia|logopeda]] ([[1847]]-[[1922]]), es disputà en atres investigadors l'invenció del [[teléfon]] i conseguí la patent oficial en els [[Estats Units]] en [[1876]].<ref>'''Alejandro Graham Bell'''. Cabezas, José Antonio. Susaeta Ediciones S.A ''Vidas Ilustres'' Barcelona, Espanya ISBN 84-305-1109-1 pg,20. "El Comité de Recompensas de la Exposición (Exposición Conmemorativa del Primer Centenario de la Independència Norteamericana) estudia detenidamente el aparato, que ya había sido patentado por Bell en 1876 con el número 174.465."</ref> Prèviament havien segut desenrollats dispositius similars per atres investigadors, entre els quals destacà [[Antonio Meucci]] ([[1871]]), que entaulà llitigis fallits en Bell fins a la seua mort, i és a qui se sol reconéixer actualment la prelació en l'invent. |
| | | |
| Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''. | | Bell contribuí de manera decisiva al desenroll de les telecomunicacions a través de la seua empresa comercial (''[[Bell Telephone Company]]'', [[1877]], posteriorment [[AT&T]]). També fundà en la ciutat de [[Washington DC]] el [[Laboratori Volta]], a on, juntament en els seus socis, inventà un aparell que transmetia sons per mig de rajos de llum (el [[fotòfon]], [[1880]]); i desenrollà el primer cilindre de cera per a gravar ([[1886]]), cosa que posà les bases del [[gramòfon]]. Participà en la fundació de la ''[[National Geographic Society]]'' i de la revista ''[[Science]]''. |
Llínea 258: |
Llínea 258: |
| El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent contínua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]]. | | El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent contínua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]]. |
| | | |
− | La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], a on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[Fonógraf|fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínea (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. Al sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí en l'any [[1913]] la primera [[cine sonor|película sonora]]. | + | La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], a on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[Fonógraf|fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínea (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia segut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. Al sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí en l'any [[1913]] la primera [[cine sonor|película sonora]]. |
| | | |
| En l'àmbit científic descobrí l'[[efecte Edison]], patentat en [[1883]], que consistia en el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàlica dins d'un globo de llampada incandescent. Encara que ni ell ni els científics de la seua época li donaren importància, este efecte seria un dels fonaments de la [[vàlvula termoiònica|vàlvula de la ràdio]] i de l'[[electrònica]]. En l'any [[1880]] s'associà en el empresari [[J. P. Morgan]] per fundar la ''[[General Electric]]''.<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/edison/edison.htm Biografia de Thomas Alva Edison] asifunciona.com [23-05-2008]</ref> | | En l'àmbit científic descobrí l'[[efecte Edison]], patentat en [[1883]], que consistia en el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàlica dins d'un globo de llampada incandescent. Encara que ni ell ni els científics de la seua época li donaren importància, este efecte seria un dels fonaments de la [[vàlvula termoiònica|vàlvula de la ràdio]] i de l'[[electrònica]]. En l'any [[1880]] s'associà en el empresari [[J. P. Morgan]] per fundar la ''[[General Electric]]''.<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/edison/edison.htm Biografia de Thomas Alva Edison] asifunciona.com [23-05-2008]</ref> |
Llínea 542: |
Llínea 542: |
| === Robòtica i màquines CNC === | | === Robòtica i màquines CNC === |
| {{principal|Robot}} | | {{principal|Robot}} |
− | [[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tot tipo d'objectes en la segona mitat del [[sigle XX]] ha segut l'incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric en ordenador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades en la manipulació, trasllat d'objectes, processos de [[mecanisació]] i [[soldadura]]. Estes innovacions tecnològiques han sigut viables entre atre coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continua]] controlats per mig de senyals electròniques d'entrada i eixida, i el gir que poden tindre en abdós sentits, aixina com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. | + | [[1952]] Una de les innovacions més importants i transcendentals en la producció de tot tipo d'objectes en la segona mitat del [[sigle XX]] ha segut l'incorporació de [[robot]]s, [[autòmat programable|autòmats programables]]<ref>[http://www.automatas.org/ Informació general sobre autòmats programables] Automátas.org [30-05-2008]</ref> i màquines guiades per [[control numèric en ordenador]] (CNC) en les cadenes i màquines de producció, principalment en tasques relacionades en la manipulació, trasllat d'objectes, processos de [[mecanisació]] i [[soldadura]]. Estes innovacions tecnològiques han segut viables entre atre coses pel disseny i construcció de noves generacions de [[motor elèctric|motors elèctrics]] de [[corrent continua]] controlats per mig de senyals electròniques d'entrada i eixida, i el gir que poden tindre en abdós sentits, aixina com la variació de la seua velocitat d'acort en les instruccions contingudes en el programa d'ordenador que els controla. |
| | | |
| En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordenador (CNC) el realisà l'inventor [[USA|nort-americà]] [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], en la década de [[1940]], realisant la primera demostració pràctica d'aïna en moviment programat en l'any [[1952]]. | | En estes màquines s'utilisen tres tipos de motors elèctrics: [[Motor pas a pas|motors pas a pas]], [[Servomotor|servomotors]] o [[Motor encoder|motors encoder]] i [[Motor llineal|motors llineals]]. El primer desenroll en l'àrea del control numèric en ordenador (CNC) el realisà l'inventor [[USA|nort-americà]] [[Jonh Parsons|John T. Parsons]] ([[Detroit]] [[1913]]-[[2007]])<ref>National Inventors Hall of Fame Foundation (2007), [http://www.invent.org/hall_of_fame/118.html John T. Parsons] (en anglès), a ''invent.org''. [19-04-2008]</ref> juntament en el seu empleat [[Frank L. Stulen]], en la década de [[1940]], realisant la primera demostració pràctica d'aïna en moviment programat en l'any [[1952]]. |