120 790
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 60:
Llínea 60: − +
Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '
Diversos grups bantús varen viure en l'àrea que ara és Gabó quan [[França]] l'ocupà en [[1885]]. En l'any 1910, Gabó va arribar a ser un dels quatre territoris de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]], una federació que va sobreviure fins a l'any [[1959]]. Estos territoris es feren independents el [[17 d'agost]] de [[1960]].
Diversos grups bantús varen viure en l'àrea que ara és Gabó quan [[França]] l'ocupà en [[1885]]. En l'any 1910, Gabó va arribar a ser un dels quatre territoris de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]], una federació que va sobreviure fins a l'any [[1959]]. Estos territoris es feren independents el [[17 d'agost]] de [[1960]].
El primer president de Gabó triat en l'any [[1961]], fon [[Léon M'Ba]], en [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] com el seu vicepresident. Quan M'Ba morí en [[1967]], Canoa el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'este. Canoa establí un sistema de partit únic, el Partit Democràtic de Gabó (PDG), i ha sigut el cap d'estat des de llavors.
El primer president de Gabó triat en l'any [[1961]], fon [[Léon M'Ba]], en [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] com el seu vicepresident. Quan M'Ba morí en [[1967]], Canoa el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'este. Canoa establí un sistema de partit únic, el Partit Democràtic de Gabó (PDG), i ha segut el cap d'estat des de llavors.
En l'any [[1990]] el país es va obrir a un règim multipartidiste, i despuix de les eleccions d'eixe any ingressaren en l'Assamblea Nacional representants de cinc partits opositors al PDG. En [[1993]] Canoa fon reelegit, pero pressionat pel govern [[França|francés]], acceptà convocar a noves eleccions.
En l'any [[1990]] el país es va obrir a un règim multipartidiste, i despuix de les eleccions d'eixe any ingressaren en l'Assamblea Nacional representants de cinc partits opositors al PDG. En [[1993]] Canoa fon reelegit, pero pressionat pel govern [[França|francés]], acceptà convocar a noves eleccions.