Llínea 12: |
Llínea 12: |
| === Abans del sigle XIX === | | === Abans del sigle XIX === |
| | | |
− | Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres [[Harges|harges mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus escrits en llengua valenciana com [[Antoni Canals]] en [[1352]], [[Lluís de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], fins catalans com el gironí [[Onofre Pou]] el distinguien del català, fins es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (que es note la coma que separa català i valencià que aclarix a qué es referix), i no a soles això, en escrits llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre d'atres, de distintes époques, se poden trobar referències. | + | Històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent de l'antic dialecte del provençal, nomenat actualment, català. Des de les primeres [[Harges|harges mossàraps valencianes]], són centenars d'intelectuals de tots els àmbits que han afirmat escriure els seus escrits en llengua valenciana com [[Antoni Canals]] en l'any [[1352]], [[Lluís de Fenollet]] en [[1481]] o el famós [[Joanot Martorell]] en el seu [[Tirant lo Blanch]], inclús catalans com el gironí [[Onofre Pou]] el distinguien del català, inclús es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (que es note la coma que separa català i valencià que aclarix a qué es referix), i no a soles això, en escrits llegals com el [[Compromís de Casp]]. entre d'atres, de distintes époques, se poden trobar referències. |
| | | |
| Despuix arribà el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]]. | | Despuix arribà el nacionalisme [[pancatalanisme|pancatalaniste]] del [[sigle XIX]] i l'intent d'anexió de la [[llengua valenciana]], per a anexionar els territoris al seu proyecte d'independència nomenat [[Països Catalans]]. |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| Esta faena es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] se publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspirà en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publicà el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] el varen modificar substancialment, al qual seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]]. | | Esta faena es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] se publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspirà en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publicà el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] el varen modificar substancialment, al qual seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]]. |
| | | |
− | Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians, [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Fins ad eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendí entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia. | + | Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians, [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat pròximament en el [[català]]). Inclús ad eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendí entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia. |
| | | |
− | L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publicà una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en la qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermija de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; est autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.
| + | En l'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publicà una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en la qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermija de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; est autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''. |
| | | |
| Diversos varen ser els factors que varen portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic. | | Diversos varen ser els factors que varen portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic. |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despachat com a redactor cap del diari [[Las Provincias]] i en juny del mateix any se publicà en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]]. | | Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despachat com a redactor cap del diari [[Las Provincias]] i en juny del mateix any se publicà en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]]. |
| | | |
− | En [[1978]] l'UCD integra com a militants a importants membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior. | + | En l'any [[1978]] l'UCD integra com a militants a importants membres del [[Grup d'Acció Valencianista]], fundat l'any anterior. |
| | | |
| Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a [[1978]], any en que canvià el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, al qual s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]]. | | Per part del [[valencianisme]] participarà en el conflicte principalment la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (fundada en [[1915]], denominada Centre de Cultura Valenciana fins a [[1978]], any en que canvià el seu nom al d'Acadèmia de Cultura Valenciana, al qual s'afig posteriorment la categoria de "Real"), que encara que en els seus orígens advocava per l'unitat de la llengua des de finals del [[franquisme]] proclama la diferenciació entre [[valencià]] i [[català]], i promou una normativa diferenciada del català, les [[Normes del Puig]]. També el partit polític [[Unió Valenciana]] participà activament en el costat valencianiste aixina com numerosos grups culturals, com el [[Grup d'Acció Valencianista]]. |
| | | |
− | En [[1978]] se creà a fi de dirigir els primers esforços per a normalisar la llengua, l'''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]]. | + | En l'any [[1978]] se creà a fi de dirigir els primers esforços per a normalisar la llengua, l'''[[Institut Universitari de Filologia Valenciana]]'' com a organisme científic de l'[[Universitat de Valéncia]]; l'iniciativa de creació va partir del professor [[Manuel Sanchis Guarner]]. |
| | | |
| Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''. | | Com a conseqüència de la tensió social subsegüent i encara que la filiació del valencià al català en aquell moment es poc discutida en l'àmbit acadèmic, en la Llei 4/[[1983]], del [[23 de novembre]], d'Us i Ensenyança del Valencià, declara que ''«el valencià i el [[castellà]] són llengües cooficials en la Comunitat Valenciana»''. |