Canvis

'''Editorial Torre''' fon una editorial fundada en l'any 1943 per [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Fon un dels màxims representants del [[valencianisme]] de la posguerra<ref>Faust Ripoll Domènech, ''Valencianistes en la post-guerra: Estratègies de supervivència i de reproducció cultural'', Catarroja, Afers, 2010, 316 p. ({{ISBN|978-84-92542-31-4}})</ref> fins al seu tancament en 1966.{{sfn|2012|Archilés|p=110}} L'editorial supongué la consolidació de la [[normes de Castelló|normativa fabriana]] en el [[regne de Valéncia]], per l'atenció en el model lingüístic que els editors posaven i l'èxit de crítica entre els llectors dels territoris de parla [[llengua valenciana|valenciana]], [[llengua catalana|catalana]] i [[llengua balear|balear]], fent de les ''normes de Torre'' una referència per als autors jóvens que escrivien en valencià durant la [[década de 1950]].<ref name="represa">[http://editorialafers.blogspot.com.es/2011/01/la-represa-valencianista.html La represa valencianista] ressenya del llibre ''Valencianistes en la postguerra'', d'editorial Afers. Data: 13 de giner de 2011</ref>

'''Editorial Torre''' fon una editorial fundada en l'any 1943 per [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Fon un dels màxims representants del [[valencianisme]] de la posguerra<ref>Faust Ripoll Domènech, ''Valencianistes en la post-guerra: Estratègies de supervivència i de reproducció cultural'', Catarroja, Afers, 2010, 316 p. ({{ISBN|978-84-92542-31-4}})</ref> fins al seu tancament en 1966. L'editorial supongué la consolidació de la [[normes de Castelló|normativa fabriana]] en el [[regne de Valéncia]], per l'atenció en el model lingüístic que els editors posaven i l'èxit de crítica entre els llectors dels territoris de parla [[llengua valenciana|valenciana]], [[llengua catalana|catalana]] i [[llengua balear|balear]], fent de les ''normes de Torre'' una referència per als autors jóvens que escrivien en valencià durant la [[década de 1950]].<ref name="represa">[http://editorialafers.blogspot.com.es/2011/01/la-represa-valencianista.html La represa valencianista] ressenya del llibre ''Valencianistes en la postguerra'', d'editorial Afers. Data: 13 de giner de 2011</ref>

En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]],<ref>''[http://nti.uji.es/fuster/BibliografiaDF.html Bibliografia de Joan Fuster]. Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics''.</ref>{{sfn|Flor i Moreno|2009|p=159}} [[Josep Iborra i Martínez|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]],{{sfn|Flor i Moreno|2009|p=159}} [[Manuel Sanchis Guarner]],<ref>[http://openlibrary.org/a/OL970905A/Manuel_Sanchis_Guarner Bibliografia de Sanchis Guarner] openlibrary.org </ref>{{sfn|Flor i Moreno|2009|p=159}} [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]],<ref>[http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/entretants/popup/gent.htm Vicent Andrés Estellés] en edu635.cat</ref>{{sfn|Flor i Moreno|2009|p=159}} i d'atres.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/245-278.pdf pàgina 251] de l'''Història de lo Rat Penat'' de Federico Martínez Roda.</ref>{{sfn|Flor i Moreno|2009|p=159}}

En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]],<ref>''[http://nti.uji.es/fuster/BibliografiaDF.html Bibliografia de Joan Fuster]. Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics''.</ref> [[Josep Iborra i Martínez|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchis Guarner]],<ref>[http://openlibrary.org/a/OL970905A/Manuel_Sanchis_Guarner Bibliografia de Sanchis Guarner] openlibrary.org </ref> [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]],<ref>[http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/entretants/popup/gent.htm Vicent Andrés Estellés] en edu635.cat</ref> i d'atres.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/245-278.pdf pàgina 251] de l'''Història de lo Rat Penat'' de Federico Martínez Roda.</ref>

==Grup Torre==

==Grup Torre==

Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.

Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.

Enfrontats al grup literari de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]],{{sfn|Flor i Moreno|2009|p=159}} el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial.{{sfn|2012|Archilés|p=110}} El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.{{sfn|2012|Archilés|p=111}}

Enfrontats al grup literari de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors,{{sfn|Flor i Moreno|2009|p=159}} [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual{{sfn|2012|Archilés|p=110}} que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En 1959 se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixen la tertúlia de Casp a principis dels 60.{{sfn|2012|Archilés|p=111}}

A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En 1959 se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixen la tertúlia de Casp a principis dels 60.

El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià|valencianisme]].{{sfn|2012|Archilés|p=111}} Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)|esquerrà]],{{sfn|2012|Archilés|p=111}} provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme|conservadores]] que les que anteriorment tenien.{{sfn|2012|Archilés|p=111-112}}

El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme|conservadores]] que les que anteriorment tenien.

A partir de 1966, [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient literari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme lingüístic]].{{sfn|2012|Archilés|p=110}}

A partir de 1966, [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient literari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme lingüístic]].

== Referències ==

== Referències ==

{{referències}}

{{referències}}

[[Categoria:Editorials del regne de Valéncia]]

[[Categoria:Editorials del regne de Valéncia]]

[[Categoria:Entitats valencianistes]]

[[Categoria:Entitats valencianistes]]