Llínea 17: |
Llínea 17: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | Naixcut en el barri de la Juderia de [[Xàtiva]] dins una família de malnom [[Botifarra]] (de la qual en aquell temps era besnet), va debutar en les ''[[albaes]]'' del carrer Puig de [[Xàtiva]] en catorze o quinze anys:<ref>{{ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/cachitos-de-hierro-y-cromo/cachitos-hierro-cromo-cachinos-ferro-eta-kromoak/4301878/|consulta=13 novembre 2017|títul=Cachiños de ferro eta kromoak|obra=Cachitos de Hierro y cromo|editor=RTVE}} Minut 34:35</ref> la seua yaya materna, originària de [[Benigànim]], ([[Vall d'Albaida]]), fon la primera a ensenyar-li cançons populars. | + | Naixcut en el barri de la Juderia de [[Xàtiva]] dins una família de malnom [[Botifarra]] (de la qual en aquell temps era besnet), va debutar en les ''[[albaes]]'' del carrer Puig de [[Xàtiva]] en catorze o quinze anys:<ref>{{ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/cachitos-de-hierro-y-cromo/cachitos-hierro-cromo-cachinos-ferro-eta-kromoak/4301878/|consulta=13 novembre 2017|títul=Cachiños de ferro eta kromoak|obra=Cachitos de Hierro y cromo|editor=RTVE}} Minut 34:35</ref> sa yaya materna, originària de [[Benigànim]], ([[Vall d'Albaida]]), fon la primera a ensenyar-li cançons populars. |
| | | |
− | Llavors, va escomençar a fer treball de camp en el [[Sarau (grup)|grup Sarau]] de la [[Costera de Ranes]] i, durant la [[anys 1980|década del 1980]], va deprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, en lo qual se va convertir en depositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les varen gravar en l'any [[1985]] en l'únic disc de Sarau, ''Balls i cançons de la Costera'', en el qual Botifarra ya interpreta -entre moltes atres peces ballables- un [[Cant de batre|cant de batre]], l'estil en el qual més s'identifica. | + | Llavors, va escomençar a fer treball de camp en el [[Sarau (grup)|grup Sarau]] de la [[Costera de Ranes]] i, durant la [[anys 1980|década del 1980]], va deprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, en lo qual se va convertir en depositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les varen gravar en l'any [[1985]] en el sol disc de Sarau, ''Balls i cançons de la Costera'', en el qual Botifarra ya interpreta -entre moltes atres peces ballables- un [[Cant de batre|cant de batre]], l'estil en que més s'identifica. |
| | | |
− | Des de llavors, Botifarra s'ha destacat com a una de les veus més solicitades de cançó de raïl tradicional i colabora a sovint, sol o acompanyat per la '''Rondalla de la Costera''' o el grup '''Ball a Banda''' en grups de danses de la [[Ribera Alta|Ribera del Xúquer]], la [[Vall d'Albaida]] o la [[Safor]] i ha gravat diverses colaboracions en discs de [[Música d'arrel tradicional|música d'arrel tradicional]], [[Cançó d'autor|cançó d'autor]] i, fins i tot, [[Rock|rock]], entre les quals la participació en el primer disc de l'[[Algemesí|algemesinenc]] [[Nèstor Mont]], el qual en acabant s'encarregaria dels arreglaments del primer disc de Botifarra, ''Si em pose a cantar cançons'', «el vestit a mesura que li ha teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals» segons les notes del llibret: | + | Des de llavors, Botifarra s'ha destacat com a una de les veus més solicitades de cançó de raïl tradicional i colabora a sovint, sol o acompanyat per la '''Rondalla de la Costera''' o el grup '''Ball a Banda''' en grups de danses de la [[Ribera Alta|Ribera del Xúquer]], la [[Vall d'Albaida]] o la [[Safor]] i ha gravat diverses colaboracions en discs de [[Música d'arrel tradicional|música d'arrel tradicional]], [[Cançó d'autor|cançó d'autor]] i, fins i tot, [[Rock|rock]], entre les quals la participació en el primer disc de l'[[Algemesí|algemesinenc]] [[Nèstor Mont]], el qual en acabant s'encarregaria dels retocs del primer disc de Botifarra, ''Si em pose a cantar cançons'', «el vestit a mesura que li ha teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals» segons les notes del llibret: |
| | | |
− | {{Cita|... si hi ha una manera de cantar al [[País Valencià|País Valencià (sic)]] que irradie, com ninguna altra (sic), autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà (sic) i "valenciania" en la substància, aquesta (sic) és indubtablement la de Pep Gimeno, ''Botifarra''.|[[Josep Vicent Frechina i Andreu|Josep Vicent Frechina]]}} | + | {{Cita|... si hi ha una manera de cantar al [[País Valencià|País Valencià]] que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el ''tarannà'' i "valenciania" en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, ''Botifarra''.|[[Josep Vicent Frechina i Andreu|Josep Vicent Frechina]]}} |
| | | |
| En l'any [[2011]], l'escritor [[Antoni Martínez Revert]] publicà la seua biografia oficial en el títul ''La veu de la memòria. Pep Gimeno, Botifarra''. | | En l'any [[2011]], l'escritor [[Antoni Martínez Revert]] publicà la seua biografia oficial en el títul ''La veu de la memòria. Pep Gimeno, Botifarra''. |