Canvis

[[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| <center>Francesc de Vinatea</center>]]

[[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| <center>Francesc de Vinatea</center>]]

'''Francesc de Vinatea''', erròneament conegut com '''Guillem de Vinatea''' - Francisco de Vinatea o Guillermo de Vinatea, en castellà - ([[Morella]], [[1273]] - [[Valéncia]], [[1333]]).  Vinatea fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.  

'''Francesc de Vinatea''', erròneament conegut com a '''Guillem de Vinatea''' ([[Morella]], [[1273]] - [[Valéncia]], [[1333]]) fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.  

Se va opondre a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

S'opongué a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dòna ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en detriment de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

==Senyes biogràfiques==

==Senyes biogràfiques==

Fill d'un militar a les ordens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis en [[Valéncia]].

Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' estudià lleis en [[Valéncia]].

Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

Se casà en primeres noces en na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on se dedicava al comerç, descobrí a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

Va anar a [[Valéncia]] des de [[Morella]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix va tornar a [[Morella]] i va transferir el [[Senyoriu|senyoriu]] de Todolella a la seua filla Francisqueta.

Anà de [[Morella]] a València per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix tornà a [[Morella]] i transferí el [[Senyoriu|senyoriu]] de Todolella a sa filla Francisqueta.

Vinatea va tornar a [[Valéncia]] a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

Vinatea tornà a [[Valéncia]] a on se casà en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que en poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

==Defenent els Furs==

==Defenent els Furs==

Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa.  

Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de [[Valéncia]] per a que assumiren la seua defensa.  

'''Francesc de Vinatea''' va ser triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.  

'''Francesc de Vinatea''' fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d'una totes les donacions efectuades.  

Conten els cronistes el següent relate dels fets:

Conten els cronistes este relat dels fets:

{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]] ''' que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodixen a [[Valéncia]] pera demanar justícia.  

{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]]''', qui demanà per a sos fills una série de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei donà les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodiren a [[Valéncia]] per a demanar justícia.  

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.  

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.