26 205
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Pere Maria Orts i Bosch''' (Valéncia, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015) fon un escritor, investigador i coleccioniste Valencians|val...»
'''Pere Maria Orts i Bosch''' ([[Valéncia]], 5 de juliol de [[1921]] - 26 de febrer de [[2015]]) fon un escritor, investigador i coleccioniste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon membre de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).
== Biografia ==
Els seus estudis de Bachillerat els va cursar en el Real Colege de les Escoles Pies de Valéncia i en la Facultat de Dret de l'[[Universitat de Valéncia]], on es va llicenciar en lleis en l'any [[1945]]. No obstant, mai ha eixercit la seua professió de juriste i no ha precisat d'ingressos econòmics per a desenrollar el seu verdader treball com a investigador i historiador. La seua obra s'ha centrat en l'estudi de l'heràldica i la genealogia, especialment, pero s'ha interessat per atres disciplines, com l'història, la geografia, l'economia o la sociologia.
Manté una relació afectiva en la localitat de [[Benidorm]], en la que existix ademés una consanguinitat per part de la seua ascendència paterna. D'esta manera, ha seguit d'alguna manera els passos del seu yayo patern Pedro María Orts y Berdín, naixcut en Benidorm en [[1839]], que també va pertànyer a la carrera judicial i fon un gran historiador, ademés de magistrat territorial de l'Audiència de Valéncia. Quan va complir els 45 anys d'edat, es va retirar al seu poble natal, on es va entregar per complet a indagar i escriure sobre la comarca de la [[La Marina|Marina]], sent la més representativa de les seues obres publicades ''Apuntes históricos de Benidorm'' (Apunts històrics de Benidorm) en l'any [[1892]]. L'interés i motor principal de l'obra lliterària i llabor artística global de Pere Maria, ha segut localisar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'històric [[Regne de Valéncia]], que per causes exògenes hagueren abandonat el seu orige, en la finalitat de completar els fondos patrimonials i rescatar part de l'història del [[Poble Valencià|poble valencià]].
Com a mecenes artístic, fon ampliant la seua herència familiar en la compra de tot tipo d'objectes artístics, especialment en la década dels 50 i 70 del [[sigle XX]]; buscant eixemplars únics que no contingueren biblioteques, archius i museus de Valéncia, deixant-se aconsellar per experts en les seues decisions pero, inevitablement, guiant-se aixina mateix pel seu criteri personal i el seu instint, que li varen portar a conformar una colecció calculada fredament sobre la base de l'oferta del mercat.
== Obra ==
=== Revistes ===
Els seus escrits, encara que més be escassos en número, són importants sobre calitat i profunditat investigadora. Aixina reunix una ingent cantitat d'artículs publicats en revistes, com la ''Revista Oficial de Festes Patronals de Benidorm'' i ''Revista Sai Tabi de la Facultat d'Història i Geografia de l'Universitat de Valéncia''.
=== Documentació històrica ===
* ''Una imagen de la Virgen de Benidorm (1965)''
* ''Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972)''
* ''Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1976)
* ''Alicante: notas históricas (1373-1800) (1971)''
=== Cartes Pobles ===
[[Carta Pobla|Cartes Pobles]] referides a la comarca [[Província d'Alacant|alacantina]] tan recurrent en la seua obra:
* ''Carta de Poblament de Benidorm y l’Almirall Bernat de Sarrià (1976)''
* ''Carta Pobla de Benidorm (1987)''
* ''Carta Pobla de Altea (1988)''
* ''Carta Pobla de la Núcia (1989)''
Pere Maria Orts, també ha escrit sobre [[Heràldica]] i [[Genealogia]], recreacions lliteràries i pròlecs i presentacions de llibres.
== Reconeiximents ==
Esta extensa llabor li ha valgut el títul com a Croniste Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'esta localitat des del 23 de decembre de [[1985]] i Distinció Cultural “Ciutat de Benidorm”, el 9 d'octubre de [[2008]]. És ademés Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en [[1996]], Acadèmic d'Honor de la [[Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] des de [[1999]] i Fill predilecte, Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia, Premi “Important” del ''[[Levante-EMV]]'' ([[2005]]); destacat com a personalitat de reconegut prestigi, en la reconstitució del nou Patronat “Luis Guarner”, i Premi “Valencià de l'Any”, concedit el 14 de juny de [[2008]], per la [[Fundació Huguet]] i de l'alcalde de [[Castelló]]. També se li ha concedit la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conqueridor (sic) en l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] en [[2006]].
== Funcions ==
Com a membre del Patronat del [[Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia]] i de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] des de [[2001]]. Aixina mateix, ha segut nomenat vocal membre del consell de Biblioteques de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, propost en abril de [[1987]]; Vocal de la comissió per a l'adjudicació de beques per a l'estudi de la cultura valenciana en [[2000]], [[2003]] i [[2007]]; membre del jurat del Premi Alfons el Magnànim “Valéncia”, de poesia en valencià en 2003.
== Donacions ==
L'atra cara de l'aportació a la cultura valenciana, consistix en les excelents donacions que Pere Maria ha portat a terme a les principals institucions públiques de la [[Generalitat Valenciana]]. Per tant, tres de les donacions més importants que ha protagonisat este ilustre coleccioniste són, en primer lloc, la série integrada per 229 pintures dels més célebres mestres des del [[sigle XIV]] , el "Trecento", fina al [[sigle XX]] i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures de bulto redó, efectuades en materials nobles com la pedra, fusta, bronze i marbre; 69 peces de ceràmica, en la seua majoria plats, provinents de [[Manises]], [[Talavera de la Reina]], [[Alcora]] i [[Ribesalbes]], o importats des de [[China]], [[Japó]] i [[França]], porcelanes de la Companyia d'Índies i vidre de [[Murano]]. 9 mobles, 3 tapissos, 7 [[Càliç|càliç]], varis canelobres i fins i tot, una escrivania d'argent. Totes elles llegades als fondos del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia, i baix la condició inexcusable de no abandonar els seus propis murs.
En segon lloc, l'oferida a la [[Biblioteca Valenciana]], que hui té la seua sèu en el [[Monasteri de Sant Miguel dels Reis]], que consta de, pràcticament, 11.000 volums, entre els que es troben eixemplars únics en tota [[Espanya]], i un total de 13 [[Incunable|incunables]]. I, en tercer i últim lloc, els [[Lligall|lligalls]] i documents històrics, representatius de la tradició més localista, guardats hui en l'[[Archiu del Regne de Valéncia]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pere_Maria_Orts Pere Maria Orts en Wikipedia]
== Biografia ==
Els seus estudis de Bachillerat els va cursar en el Real Colege de les Escoles Pies de Valéncia i en la Facultat de Dret de l'[[Universitat de Valéncia]], on es va llicenciar en lleis en l'any [[1945]]. No obstant, mai ha eixercit la seua professió de juriste i no ha precisat d'ingressos econòmics per a desenrollar el seu verdader treball com a investigador i historiador. La seua obra s'ha centrat en l'estudi de l'heràldica i la genealogia, especialment, pero s'ha interessat per atres disciplines, com l'història, la geografia, l'economia o la sociologia.
Manté una relació afectiva en la localitat de [[Benidorm]], en la que existix ademés una consanguinitat per part de la seua ascendència paterna. D'esta manera, ha seguit d'alguna manera els passos del seu yayo patern Pedro María Orts y Berdín, naixcut en Benidorm en [[1839]], que també va pertànyer a la carrera judicial i fon un gran historiador, ademés de magistrat territorial de l'Audiència de Valéncia. Quan va complir els 45 anys d'edat, es va retirar al seu poble natal, on es va entregar per complet a indagar i escriure sobre la comarca de la [[La Marina|Marina]], sent la més representativa de les seues obres publicades ''Apuntes históricos de Benidorm'' (Apunts històrics de Benidorm) en l'any [[1892]]. L'interés i motor principal de l'obra lliterària i llabor artística global de Pere Maria, ha segut localisar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'històric [[Regne de Valéncia]], que per causes exògenes hagueren abandonat el seu orige, en la finalitat de completar els fondos patrimonials i rescatar part de l'història del [[Poble Valencià|poble valencià]].
Com a mecenes artístic, fon ampliant la seua herència familiar en la compra de tot tipo d'objectes artístics, especialment en la década dels 50 i 70 del [[sigle XX]]; buscant eixemplars únics que no contingueren biblioteques, archius i museus de Valéncia, deixant-se aconsellar per experts en les seues decisions pero, inevitablement, guiant-se aixina mateix pel seu criteri personal i el seu instint, que li varen portar a conformar una colecció calculada fredament sobre la base de l'oferta del mercat.
== Obra ==
=== Revistes ===
Els seus escrits, encara que més be escassos en número, són importants sobre calitat i profunditat investigadora. Aixina reunix una ingent cantitat d'artículs publicats en revistes, com la ''Revista Oficial de Festes Patronals de Benidorm'' i ''Revista Sai Tabi de la Facultat d'Història i Geografia de l'Universitat de Valéncia''.
=== Documentació històrica ===
* ''Una imagen de la Virgen de Benidorm (1965)''
* ''Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972)''
* ''Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1976)
* ''Alicante: notas históricas (1373-1800) (1971)''
=== Cartes Pobles ===
[[Carta Pobla|Cartes Pobles]] referides a la comarca [[Província d'Alacant|alacantina]] tan recurrent en la seua obra:
* ''Carta de Poblament de Benidorm y l’Almirall Bernat de Sarrià (1976)''
* ''Carta Pobla de Benidorm (1987)''
* ''Carta Pobla de Altea (1988)''
* ''Carta Pobla de la Núcia (1989)''
Pere Maria Orts, també ha escrit sobre [[Heràldica]] i [[Genealogia]], recreacions lliteràries i pròlecs i presentacions de llibres.
== Reconeiximents ==
Esta extensa llabor li ha valgut el títul com a Croniste Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'esta localitat des del 23 de decembre de [[1985]] i Distinció Cultural “Ciutat de Benidorm”, el 9 d'octubre de [[2008]]. És ademés Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en [[1996]], Acadèmic d'Honor de la [[Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]] des de [[1999]] i Fill predilecte, Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia, Premi “Important” del ''[[Levante-EMV]]'' ([[2005]]); destacat com a personalitat de reconegut prestigi, en la reconstitució del nou Patronat “Luis Guarner”, i Premi “Valencià de l'Any”, concedit el 14 de juny de [[2008]], per la [[Fundació Huguet]] i de l'alcalde de [[Castelló]]. També se li ha concedit la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conqueridor (sic) en l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] en [[2006]].
== Funcions ==
Com a membre del Patronat del [[Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia]] i de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] des de [[2001]]. Aixina mateix, ha segut nomenat vocal membre del consell de Biblioteques de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, propost en abril de [[1987]]; Vocal de la comissió per a l'adjudicació de beques per a l'estudi de la cultura valenciana en [[2000]], [[2003]] i [[2007]]; membre del jurat del Premi Alfons el Magnànim “Valéncia”, de poesia en valencià en 2003.
== Donacions ==
L'atra cara de l'aportació a la cultura valenciana, consistix en les excelents donacions que Pere Maria ha portat a terme a les principals institucions públiques de la [[Generalitat Valenciana]]. Per tant, tres de les donacions més importants que ha protagonisat este ilustre coleccioniste són, en primer lloc, la série integrada per 229 pintures dels més célebres mestres des del [[sigle XIV]] , el "Trecento", fina al [[sigle XX]] i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures de bulto redó, efectuades en materials nobles com la pedra, fusta, bronze i marbre; 69 peces de ceràmica, en la seua majoria plats, provinents de [[Manises]], [[Talavera de la Reina]], [[Alcora]] i [[Ribesalbes]], o importats des de [[China]], [[Japó]] i [[França]], porcelanes de la Companyia d'Índies i vidre de [[Murano]]. 9 mobles, 3 tapissos, 7 [[Càliç|càliç]], varis canelobres i fins i tot, una escrivania d'argent. Totes elles llegades als fondos del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia, i baix la condició inexcusable de no abandonar els seus propis murs.
En segon lloc, l'oferida a la [[Biblioteca Valenciana]], que hui té la seua sèu en el [[Monasteri de Sant Miguel dels Reis]], que consta de, pràcticament, 11.000 volums, entre els que es troben eixemplars únics en tota [[Espanya]], i un total de 13 [[Incunable|incunables]]. I, en tercer i últim lloc, els [[Lligall|lligalls]] i documents històrics, representatius de la tradició més localista, guardats hui en l'[[Archiu del Regne de Valéncia]].
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pere_Maria_Orts Pere Maria Orts en Wikipedia]